Els directius sèniors, sota pressió
El col·lectiu de directius majors de 55 anys està patint especialment les exigències del nou model de negoci
Els canvis en el model de negoci a causa de la digitalització estan tenint per al col·lectiu de directius i càrrecs intermedis de major edat uns efectes devastadors. El grup d’empleats de més de 50 anys, que no disposa de les habilitats que exigeix la nova era s’està quedant fora del mercat laboral i, el que és pitjor, amb moltes dificultats per reinserir-s’hi.
Així ho alerta Belén Serra, sòcia i directora general de Barcelona d’Ackermann Internacional, una consultoria de headhunting amb presència a tot el món i especialitzada en entitats financeres, private equity, consultoria estratègica i legal. Serra explica que, a diferència d’altres països on els directius sèniors són més valorats, en el nostre mercat laboral s’està expulsant aquest col·lectiu acceleradament.
Segons el darrer informe de la Fundació Adecco Tu edad es un tesoro: mayores de 55 años en el mundo laboral, a partir d’una enquesta a prop de dos-cents directors de recursos humans, el 83% no ha seleccionat cap major de 55 anys en el darrer any; el 40% admet que l’edat genera dubtes per a l’adaptació i el desenvolupament al lloc de treball.
De fet, els aturats majors de 55 anys han passat en només una dècada de representar un 6,4% del total a ser el 16,1%.
“En aquesta etapa de transició de model de negoci, hi ha gent que està sofrint molt perquè no són capaços d’adaptar-se al canvi i acaben sent els primers a qui acomiaden”, assegura Serra. El fenomen arriba, a més, en un moment en què a Catalunya, com en altres economies del nostre entorn, la població de 55 o més anys s’està incrementant fortament.
El darrer informe de l’Observatori del Treball sobre les persones de 55 o més anys en el mercat laboral, evidencia la major debilitat d’aquest grup. D’una banda, tot i que en bona part estan ocupades en posicions estables, són un grup amb més probabilitats de ser acomiadat quan les empreses volen reduir costos, atès que solen tenir sous més elevats. De l’altra, una vegada entren en situació d’atur, es troben amb greus dificultats per reinserir-se al mercat laboral, derivades, “entre altres motius, de la discriminació per edat lligada a certs prejudicis socials i sobre la seva capacitat d’actualització de competències en un món laboral ràpidament canviant”, diu l’informe.
Els canvis arriben des de diversos fronts; d’una banda, el món digital ha fet que el client agafi molta més força dins de l’empresa perquè ara ja no se sent identificat amb una marca sinó amb l’experiència que aquesta li ofereix. A més, la comunicació entre el client i l’empresa ha agafat unes dimensions mai vistes, així que el negoci s’ha d’adaptar als nous protagonismes, i de manera urgent. “Ara calen unes competències o habilitats que no es requerien abans, per exemple, tenir molta capacitat de comunicació, però també que siguin molt actius, que tinguin pensament lateral, dinamisme, amb un marcat lideratge participatiu i que siguin capaços de desenvolupar-se professionalment dins d’una estructura molt flexible”, enumera Belén Serra, que afegeix que el perfil de directiu innovador, creatiu i col·laboratiu amb el seu equip que ara és tan determinant en una empresa, costa de trobar entre els professionals de més de 50 anys.
De la mateixa opinió és Esther Casademont, sòcia fundadora de la consultoria de recursos humans Hunivers Hub People, que explica que la intel·ligència artificial genera i generarà canvis i, per tant, fa que el talent que es necessita per a aquest nou model d’empresa també variï, i que tant els directius sèniors com les empreses s’hi han d’adaptar.
Veient això, els experts coincideixen que la reconversió no s’està gestionant bé i que calen mesures correctives. Per Belén Serra, una solució seria concedir bonificacions a les empreses perquè formin els seus empleats més grans en el nou paradigma i alhora fer que els mateixos treballadors prenguin consciència dels nous valors que estan entrant al món de l’empresa
“Caldria ajudar els comandaments intermedis a controlar la seva trajectòria professional, diu Casademont. “Cal donar-los eines perquè tinguin un plan b quan identifiquin que amb les seves habilitats l’empresa els escup”, afegeix Serra.
El cert és que calen esforços en aquesta línia perquè, segons Belén Serra, es tracta d’un col·lectiu en què hi ha un major apoltronament als llocs de treball: “Han de ser ells mateixos que els que s’han d’adonar de la seva corba d’aprenentatge i si veuen que l’empresa va a un altre ritme, ho han de preveure i marxar”
La decisió no és fàcil, ja que, a més, si mirem les dades de l’Observatori del Treball els aturats de més de 55 anys triguen molt més a iniciar la recuperació. I tot i això, aquesta reducció és més moderada.