Millorar la productivitat és qüestió de costums i creences
Alexis de Tocqueville deia que “no es pot establir el regne de la llibertat sense el dels costums, ni fomentar els costums sense les creences”.
Quan vaig transmetre aquesta frase a l’equip d’una empresa del sector serveis, tots em van mirar estranyats. Què tenen a veure els costums i les creences amb la llibertat? I, sobretot, en què influeix això en la meva productivitat i el meu benestar? És habitual que, sovint, la millora de la productivitat a les empreses es prengui com un afer eminentment mecànic basat a millorar processos de treball i no és fals que sigui així, en part. El problema és que la millora de processos, com qualsevol canvi, cal que sigui implementada eficaçment i eficientment, de manera que els esforços dedicats a millorar no superin els guanys que obtindrem amb la millora, a banda que els maldecaps per la implementació siguin tan pocs com sigui possible i la corba d’aprenentatge de l’equip sigui realment curta, perquè tothom gaudeixi dels resultats de la millora i pugui seguir millorant. De fet, l’empresari (segona generació) va entendre llavors com el seu pare havia aconseguit crear i fer créixer l’empresa donant tanta llibertat a l’equip: malgrat que els processos no estaven escrits, a l’empresa l’equip sabia per què és feia tot allò d’aquella manera (creences i costums).
Per això, quan Alexis de Tocqueville, parlant del naixement de la democràcia nord-americana, vincula els costums a les creences d’on neixen i a la llibertat que permeten, en realitat ens està donant la clau de la implementació de qualsevol millora a les empreses, ja que ens està explicant per què els costums i les normes nord-americanes van ser més fàcilment i ràpidament implementades a la societat que no les europees del mateix temps, tenint en compte que aportaven més llibertat a l’individu. La resposta era simple: els costums nord-americans, com els sistemes i processos de treball en una empresa d’èxit, estan lligats a una missió i a uns valors. Els meus dos darrers articles a les pàgines de L’Econòmic, així com un capítol sencer del meu llibre Creix i prospera parlen d’aquesta estratègia i d’aquests valors com un dels motors del creixement de qualsevol empresa, però, perquè s’implementin calen els costums: els sistemes i processos de treball que cal crear i millorar de manera permanent, si volem ser més productius i treballar amb més llibertat.
I aquesta és la base sobre la qual, parlant amb l’equip d’aquesta empresa del sector serveis que volia millorar la seva productivitat, vaig donar-los set preguntes per respondre, basades en quatre grans àrees de treball.
En primer lloc, cal definir la tasca que s’ha de desenvolupar, de manera que siguem capaços de respondre a preguntes com què és concretament el que hem de fer, què volem aconseguir amb allò i, fins i tot, si cal fer-la. Així, ens assegurem que la tasca que volem millorar és realment útil per a l’empresa.
En segon lloc, hem d’assignar-hi recursos i responsables, de manera que sapiguem per què està pagant l’empresa i quin valor afegirà aquest recurs o aquesta persona. Això ens permet assignar la millor persona possible per fer cada feina, tenint en compte que sempre haurem de concentrar esforços atenent a un principi de retorn de la inversió, que ens ajudi a portar les tasques al nivell més baix possible de l’organització i, fins i tot, a l’automatització o l’externalització si fossin necessàries.
Poder Avaluar.
En acabar la feina amb aquest equip, vam concloure que el factor més important que havien extret del meu ajut no eren només les idees concretes de millora de certs processos, sinó una cosa cabdal en la millora empresarial: la creació d’un procés de millora de processos (valgui la redundància) que els permetés mantenir el motor de la innovació permanentment encès amb un objectiu concret: millorar la productivitat a través de la llibertat, els costums i les creences.