Qui digui que les recents vagues a l’aeroport del Prat no afecten la seva projecció internacional s’equivoca. Estiu rere estiu, aquests darrers anys, ens hem acostumat a ser testimonis de contínues alteracions de la normalitat a l’aeroport a causa de diverses circumstàncies: quan no eren els controls de passaports, assistíem impassibles a les protestes del personal de seguretat. Aquest any s’hi han sumat els treballadors de terra d’Iberia. Tot plegat en dates de difícil operativitat al Prat, quan la infraestructura resulta més exposada als ulls del món.

Les companyies aèries internacionals tenen la mirada posada en tot allò que succeeix a l’aeròdrom català. En depèn, ni més ni menys, la creació de noves rutes aèries intercontinentals amb les principals regions del món. I també en depèn la projecció internacional de la ciutat de Barcelona i de la resta del país. Tot plegat, doncs, una complexa equació de la qual cal trobar el desllorigador sense perdre ni un minut més. No ens podem permetre un altre estiu calent a l’aeroport del Prat.

En situacions difícils, cal sumar esforços per superar amb èxit l’adversitat. I malgrat el que es pugui dir, el que ha succeït a l’aeroport els darrers estius són repetides i no resoltes crisis motivades per causes ben diferents però amb un denominador comú: l’absència d’un mecanisme de concertació entre les diferents institucions, públiques i privades, que permeti fer front conjuntament no només a les crisis puntuals que puguin sorgir sinó, i molt més important, als reptes de futur que té plantejats l’aeroport. Serveixin d’exemples la redacció del nou pla director de la infraestructura o la construcció de la terminal satèl·lit, qüestions que requereixen d’un esforç de col·laboració entre les administracions, les d’aquí i les d’allà, els agents empresarials i els principals actors socials del país. És més necessària que mai la creació d’un consell rector de l’aeroport de Barcelona, capaç de sumar totes les parts implicades, amb capacitat per fer front als reptes de futur de la infraestructura.

Si l’any 2005 assistíem a la creació del comitè de desenvolupament de rutes aèries, el 2019 hauria de ser l’any de l’entrada en escena del consell rector del Prat. I és que, fruit de la necessària suma d’esforços, només a través de la creació d’aquest instrument serem capaços d’escriure amb èxit la història futura d’una de les infraestructures clau del país: l’aeroport de Barcelona.