És veritat que el 2016 i el 2017 va pujar el preu del raïm, però no estic d’acord que enguany baixi tant. Molts veuen Freixenet com l’única empresa que determina els preus, però el cert és que en el sector hi ha moltes empreses que fan seguidisme. Freixenet és un referent per la seva grandària, sempre ha marcat el preu. El preu no es pot pactar, però molta gent esperava que l’empresa més gran del sector posés les cartes damunt la taula. Codorniu també paga el raïm convencional molt baix; en canvi, malgrat que estigui per terra, ha fet una aposta pel raïm ecològic i ara ja el paga millor. S’ha situat als 44 cèntims amb contractes de cinc anys.

L’escenari que he vist em diu que sí. Crec que Henkell vol rendibilitzar la seva estratègia com a empresa, tot i que tampoc la sabem, perquè encara no l’han explicada. Per a aquesta firma alemanya la divisió del vi és una petita part de la multinacional controlada pel grup Oetker. A més, treballen amb molts vins escumosos. El cava, que per a nosaltres és molt important, per ells és un vi escumós més.

La responsabilitat no és només d’aquest últim soci que ha entrat. La responsabilitat és de Freixenet i de tot el sector que l’acompanya. Tots plegats hem anat desvestint el sant, que era la DO Cava, a la seva mida.

És impossible. El pagès, amb aquest preu, haurà de treballar més i fer tota la feina un mateix per minimitzar costos. Tampoc podrà fer noves inversions. L’Observatori de la Vinya i el Vi de l’Incavi fa anys que du a terme un estudi de costos en diverses explotacions. El resultat és que el cost de producció està entre els 35 i 40 cèntims el quilo depenent de la varietat i dels tipus de conreu que s’utilitzin.

Això no ho discuteix ningú. Diria que viu un moment delicat i complex. El que ha passat els darrers anys amb el Clàssic Penedès i el Corpinnat és un símptoma que les coses potser no es feien tan bé com es podien fer. Ara el nou Consell Regulador del Cava vol fer les coses bé i aconseguir un sector més sòlid. Es busca que els que queden, que són la majoria, i els que van marxar i podrien tornar, se sentin còmodes dins d’aquesta DO. El que es pretén és posar en marxa la segmentació, que serà com una etiqueta que expliqui la feina que es fa: si s’elabora el raïmpropi, si és collita pròpia, si es compra vi de base, etc. I la zonificació, que és per mi un aspecte clau, perquè ara la DO Cava no està lligada a un territori concret i pròxim, sinó que és massa heterogeni.