L’exdirigent i exdiputada de la CUP exiliada a Suïssa, Anna Gabriel, considera l’atenció internacional al conflicte català com una de les claus de futur i per això fa una crida a una resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents catalans que enviï el missatge al món que el moviment independentista continua “dempeus”. En una carta pública dirigida a la militància de la formació, Gabriel adverteix que “les oportunitats no duren per sempre” malgrat la repercussió internacional que van tenir les imatges de l’1-O i defensa que, per atreure l’atenció internacional, caldrà generar “noves oportunitats”.

En la carta, l’exdirigent dona entenent que la reacció política i ciutadana a la sentència que es preveu condemnatòria ha de ser una d’aquestes noves oportunitats. Així, Gabriel dona les gràcies per avançat a les que “esteu preparades per llançar al món el missatge que continuem dempeus per la màxima llibertat política i la màxima justícia social pel nostre poble”. Però avisa que cal fer autocrítica, reconèixer què va fer guanyar legitimitat i credibilitat al sobiranisme davant de l’opinió pública internacional però també admetre què va fallar. Sense aquesta revisió crítica i sense deixar clar quins són els “instruments” i els “mitjans necessaris” per continuar amb el procés independentista, Gabriel considera que “la unitat és una paraula buida” i propaganda partidista, “moltes de les proclames”. La crida a la unitat no serveix de res, conclou, si no hi ha la determinació que es va tenir l’1-O ni “l’amplitud” de resposta del 3-O. Per si encara calia precisar més la crítica a dirigents independentistes, Gabriel adverteix que “el que es diu en públic i la realitat” s’han de correspondre.

Gabriel també acusa sectors dels partits d’utilitzar la solidaritat amb els presos i els exiliats com a instrument de “pressió” i “coacció” a d’altres actors i, en la línia de la CUP, defensa que tant excepcional és la situació dels presos i exiliats com els “milers d’encausats” per diverses causes: la pobresa, les morts de refugiats a la Mediterrània i els assassinats masclistes. Per això, diu, els governs independentistes i d’esquerres no poden defugir la responsabilitat de fer front a la pobresa, a la desigualtat i a la injustícia social.