Les esperances dipositades en l’Acord Climàtic de París podrien no tenir fonament i no ser prou ambicioses, segons han analitzat investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en un estudi publicat a Environmental Research.

Com explica un dels autors, Lewis King, “l’Acord Climàtic de París va ser un pas en la direcció correcta per a la política climàtica internacional, però en la seva forma actual és, en el millor dels casos, inadequada i en el pitjor, extremadament ineficaç.”

Segons l’altre coautor, Jeroen van den Bergh, la suma dels compromisos nacionals de l’acord, que es materialitzen en les anomenades Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDC) per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no arriba a complir l’objectiu de 2 ºC de l’acord.

En el seu estudi, els autors afirmen que les promeses realitzades en capítols com la reducció percentual de les emissions en relació amb un escenari business as usual, generalment fins el 2030; les reduccions de la intensitat d’emissió per PIB en relació amb un any base històric i els projectes que no inclouen un objectiu d’emissió de gasos d’efecte hivernacle explícit, “tendeixen a generar ambicions baixes, amb augments significatius de les emissions, del 29 al 53% a nivell global.”

EN la seva recerca, “significativament trobem que Amèrica del Nord i la UE eren les úniques regions que buscaven reduccions absolutes de les emissions. A l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica i el sud d’Àsia s’esperen augments substancials.”

Segons Jeroen van den Bergh, “el format actual dels compromisos suposa una dificultat per avaluar amb precisió i comparar el que signifiquen les promeses en termes d’emissions reals.” Per exemple, Rússia, Índia i el Pakistan emmarquen les seves NDC en termes de reduccions percentuals. Rússia en relació amb un any base, Índia en relació amb les emissions per PIB i el Pakistan en relació amb un escenari business as usual. No obstant això, després del treball científic de normalització, els compromisos acaben donant lloc a augments substancials percentuals en les emissions per a l’any 2030.