La tardor es preveu marcada per la inestabilitat política a Europa. L’inacabable fulletó del Brexit, l’inici del final de l’era Merkel a Alemanya, un executiu ple de contradiccions assetjat per l’oposició de la ultradreta a Itàlia, un Estat espanyol paralitzat per la incapacitat de l’esquerra de formar un govern de coalició... En aquesta panoràmica de les crisis de governabilitat europees, destaca una absència: França. Tot i que la rentrée també pot ser calenta per al president francès, Emmanuel Macron.

Gairebé un any després de l’emergència dels armilles grogues, el jove dirigent s’escarrassa a apagar els múltiples focus de contestació social. L’ímpetu reformista de l’inici del mandat de Macron sembla cosa del passat. Ara, l’executiu centrista aposta per “escoltar més” i “construir conjuntament” amb els ciutadans. En la realitat això s’ha vist reflectit en el fet que l’aprovació de la polèmica reforma de les pensions ha quedat ajornada fins que se celebrin les eleccions municipals, el març de l’any que ve. La ministra de Salut, Agnès Buzyn, va anunciar, fa pocs dies, una dotzena de mesures, valorades en 754 milions d’euros, per calmar la indignació en el sector de les urgències.

Fins a 249 serveis d’urgències arreu de França han fet vaga els últims sis mesos contra la falta de mitjans i unes condicions laborals cada vegada més precàries. Malgrat les mesures de l’executiu, han decidit, aquesta setmana, continuar amb una mobilització als hospitals que s’ha erigit en punta de llança d’altres protestes en sectors bàsics de la funció pública. Els sindicats de policies han anunciat que el 2 d’octubre faran una manifestació conjunta a París, per primera vegada des de fa 15 anys, per demanar “una millora de la qualitat de vida en la feina”. Declarats en vaga des del juny, els bombers han allargat aquesta aturada fins a finals d’octubre per denunciar “la falta d’efectius i les agressions” contra els agents.

“El curs polític tan sols ha començat i ja tenim conflictes socials en les urgències, l’ensenyament i els bombers i la tensió també augmenta a causa de la reforma de les pensions”, assegura a El PuntAvui l’analista Thomas Guénolé. “La majoria d’aquestes mobilitzacions [urgències, bombers, etc.] tenen un gran suport de l’opinió pública, ja que es tracta de serveis que tothom necessita”, diu el politòleg Luc Rouban. Segons recorda aquest director d’investigacions en el prestigiós CNRS, la reforma de les pensions resulta “potencialment explosiva”.

Tot i que les negociacions amb els sindicats van començar el 2017, el govern ha decidit prorrogar-les per calmar el malestar que genera aquesta polèmica mesura. Macron va designar, a principi de setembre, el conservador Jean-Paul Delevoye com a ministre encarregat específicament de les pensions. També ha promès una “consulta ciutadana”. Es tracta d’una de les reformes més delicades del seu mandat, en afectar el complex sistema de pensions francès, que ofereix unes remuneracions als jubilats entre les més elevades del Vell Continent. En concret, l’executiu pretén unificar l’actual model de 40 règims diferents de cotització en un sol sistema amb punts. “El govern assegura que les pensions no baixaran, però existeix un risc seriós que el poder adquisitiu dels pensionistes sigui força menys elevat que amb el sistema actual”, afirma l’economista Annie Jolivet, investigadora en el CEET-Cnam de París. Els treballadors de la RATP, l’empresa de transports públics de la regió parisenca, van organitzar, divendres passat, una primera vaga contra la reforma de les pensions. La CGT i Force Ouvrière, dos dels principals sindicats, han anunciat jornades de mobilitzacions a partir del 21 de setembre, tot i que es manifestaran en dies diferents, cosa que reduirà l’impacte d’aquestes protestes.

Després que els armilles grogues punxessin en la seva rentrée, el 7 de setembre passat, en què només van reunir 16.000 manifestants arreu de l’Estat francès, els dubtes predominen sobre l’actual capacitat de convocatòria dels indignats francesos, que preparen per al dissabte de la setmana que ve una mobilització “sense precedents”. L’èxit o fracàs de les protestes dirimirà si Macron es veu abocat a una segona tardor tempestuosa.