El president francès, Emmanuel Macron, aposta per aprofundir en el desgel de les relacions de França (i Europa) amb la Rússia de Vladímir Putin. “Ha arribat el moment propici de treballar i reduir la desconfiança”, va assegurar, la setmana passada, el ministre francès d’Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, des de Moscou. El responsable de la diplomàcia francesa s’hi va desplaçar juntament amb la ministra de Defensa, Florence Parly, per reunir-se amb els seus homòlegs russos, Serguei Lavrov i Serguei Xoigú, respectivament. D’aquesta manera, França i Rússia recuperaven les reunions 2+2 (entre els respectius ministres de Defensa i Afers Estrangers), impulsades durant la dècada dels noranta però suspeses arran de la crisi a Ucraïna el 2014.

Macron considera necessari millorar la relació amb Rússia atesa la crisi de la UE i un escenari global cada vegada més inestable. Una iniciativa que genera reticències a l’Europa de l’est, però també a Berlín i Brussel·les. Tanmateix, el jove dirigent ja va defensar el desgel amb Moscou durant la seva cordial reunió amb Putin el 19 d’agost al fort de Brégançon, pocs dies abans de la celebració de la cimera del G-7 a Biarritz. “El gir rus afecta sobretot la diplomàcia francesa, més que el president francès. Macron no s’havia caracteritzat per adoptar posicions anti-russes i quan exercia com a ministre d’Economia ja va defensar un aixecament de les sancions econòmiques contra Moscou”, explica Maxime Audinet, membre del centre de Rússia en l’Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI).

La prova de foc d’aquest suposat “gir rus” serà, però, la cimera prevista per a finals de setembre a París en format “Normandia”, és a dir, entre els mandataris de França, Rússia, Alemanya i Ucraïna. Les autoritats franceses esperen que aquesta reunió serveixi per resoldre el conflicte al Donbass, enquistat des de fa cinc anys malgrat els acords de Minsk del 2015. “La situació es trobava molt bloquejada a Ucraïna, però va canviar amb l’elecció, a la primavera, del president ucraïnès Volodímir Zelenski, qur assegura que vol negociar amb Rússia. Aleshores, Macron va voler aprofitar aquesta oportunitat”, indica Isabelle Facon, directora adjunta de la Fundació per a la Recerca Estratègica i experta en assumptes russos.

El recent intercanvi de 70 presos entre Moscou i Kíev, entre què el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, va ser un primer pas en aquesta difícil entesa. No obstant això, de la propera cimera a París no d’ha “esperar que es resolguin tots els aspectes de l’acord de Minsk, però sí que s’iniciïn noves negociacions sobre alguns aspectes”, defensa Facon, que recorda que “els russos es senten en una posició de força i les negociacions difícilment avançaran si no cedeixen els dirigents ucraïnesos”, per exemple, acceptant dialogar directament amb els líders separatistes de l’est del país.

El desgel entre París i Macron també es deu al paper fonamental de Rússia en el conflicte a Síria i, fins i tot, a la seva influència davant les autoritats iranianes per evitar un trencament en les negociacions sobre l’acord nuclear. El “gir rus” de Macron “s’influeix d’una tradició francesa –inspirada en l’independentisme diplomàtic del general De Gaulle– que consisteix a creure que des d’una posició d’antagonisme amb Moscou no es poden resoldre els grans conflictes”, diu Facon.

A més, segons Audinet, aquest “té un motiu més personal per al president francès”: “En un moment de transició en la cancelleria alemanya i de crisis polítiques majors al Regne Unit i Itàlia, Macron ha vist l’oportunitat de reforçar el seu lideratge europeu.”