El macrojudici contra la xarxa de suport als presos bascos va quedar ahir vist per a sentència. Els 47 encausats van arribar a un acord amb la fiscalia per a la rebaixa de les penes. Només dos dels acusats, els advocats Arantza Zulueta –que ha estat condemnada a tres anys i sis mesos– i Jon Enparantza –per al qual han demanat dos anys i set mesos–, hauran d’entrar a la presó, on hauran de complir cinc mesos ja que havien estat ja en presó provisional. Tots dos s’enfrontaven a una petició de la fiscalia de catorze anys de presó per participació activa en organització terrorista en grau de dirigents.

La resta dels acusats, per als quals el fiscal demanava de vuit a onze anys de presó, també han arribat a un pacte amb la fiscalia i les acusacions populars AVT i Dignitat i Justícia per ser condemnats la majoria per participació activa en organització terrorista a penes de dos anys i mig de presó.

En aplicar als 47 detinguts l’atenuant de confessió tardana, les penes han quedat substancialment rebaixades respecte a les inicials demanades pel tinent fiscal de l’Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo.

Pel que fa a la inhabilitació per a càrrec o treball públic, que en la petició del fiscal oscil·lava entre deu i quinze anys, els acusats s’han conformat amb penes de tres anys i tres anys i mig, i en el cas de Zulueta i Enparantza amb cinc i quatre anys, respectivament, d’inhabilitació absoluta. La regidora de Bildu a Pamplona Amaia Izco ha estat condemnada a un any i mig de presó i a tres anys d’inhabilitació absoluta, cosa que implica que ha de deixar el càrrec.

A la sortida del judici, que es va limitar al reconeixement dels fets per part dels acusats, Izco va explicar als periodistes que la voluntat dels acusats en acceptar l’acord havia estat deixar enrere fórmules del passat i contribuir a obrir portes al futur i a impulsar l’obertura de veritables vies de solucions. “Ara la prioritat és la resolució urgent i necessària del tema dels presos i les preses basques”, va dir.

A més, va explicar que un altre motiu per al pacte han estat les peticions fiscals tan grans i “fora de qualsevol lògica”, que els van fer témer que les condemnes podrien ser molt greus, per la qual cosa l’objectiu era evitar entrar a la presó, tot i que va lamentar que Zulueta i Enparantza ho hagin de fer.

A més de les penes de presó i inhabilitació, els dotze acusats considerats màxims responsables de ser la corretja de transmissió entre la direcció d’ETA i els presos van acceptar també estar sotmesos a un any de llibertat vigilada.

La causa 11/13 era l’última de les diverses que ha conduït l’Audiencia Nacional sota la premissa del “tot és ETA”, centrada en la pressió judicial a entorns de l’esquerra abertzale que treballen amb els presos bascos.

Els processats són, per una banda, advocats de presoners d’ETA i persones que actuaven d’interlocutores entre aquests presos i els sindicats, partits i associacions de la societat civil basca després de la dissolució de l’organització armada. I, per una altra banda, també hi ha integrants dels col·lectius Jaiki Adi, Etxerat i Herrira.