El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, vol complir íntegrament la condemna que li imposi el Tribunal Suprem, segons va anunciar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio. Fonts de la seva defensa asseguren que no firmar el programa individual de tractament de la presó no comporta automàticament tancar la porta a un tercer grau, ja que la presó o el jutge de vigilància penitenciària hauran de valorar l’evolució del pres encara que no s’adhereixi al programa i, per tant, podrien considerar un tercer grau.

En qualsevol cas, Cuixart va subratllar que “mai farà cap retret a ningú que opti per una altra opció”, en referència als seus companys presos polítics, i va donar per fet que el condemnaran a una pena al voltant dels 14 anys.

El vallesà va voler deixar clar que reclamar l’amnistia és una “reivindicació legítima” de tots els moviments d’alliberament i la va diferenciar d’un indult, que implica l’admissió de culpabilitat. “No demanarem cap indult. L’amnistia és un reconeixement de l’Estat, que reconeix que els actes no són delicte i, per tant, que és injustificat”, va explicar. Resumidament, i actualitzant el crit dels anys setanta, va reivindicar “llibertat, amnistia i autodeterminació”.

El líder d’Òmnium va descriure el nou temps que s’obre com una “etapa de lluita antifranquista”. Va augurar que aviat es tornarà a posar sobre la taula la petició d’il·legalitzar partits i va predir que l’aplicació de l’article 155 centrarà la campanya electoral del 10-N. Respecte a la reacció a la sentència, Cuixart va demanar a les institucions que la resposta sigui “ambiciosa, coherent i de país” i que s’assumeixin les conseqüències del que es proposa: “No es resol amb una fotografia, seria una falta de respecte si no donem una resposta política. Si tot el que surt és parlar d’unitat per no fer-la, parlar d’eleccions i de govern de concentració, no haurem estat a l’altura i la societat els passarà per sobre.”

Tant Cuixart com l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez van reivindicar el dret a la llibertat de manifestació exercida el 20 de setembre del 2017, de la qual ahir es complia el segon aniversari. Milers de persones van tornar a tallar la rambla de Catalunya i la Gran Via en una concentració davant del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, on fa dos anys es van escorcollar les dependències, quan faltaven deu dies pel referèndum de l’1-O. Aquell dia hi va haver 42 entrades i escorcolls en diferents despatxos de la Generalitat i en domicilis privats, catorze persones van ser detingudes, i la policia espanyola va intentar entrar a la seu de la CUP sense tenir cap ordre judicial.

Una vintena de personalitats del món polític, social i cultural van llegir textos dels dos Jordis, en un acte titulat Veus pels drets i les llibertats. Especialment emotiva va ser la intervenció del germà de Jordi Sànchez –amb una veu i una manera de parlar tan similar que tancant els ulls feia l’efecte de ser ell mateix– i de la germana de Jordi Cuixart. Per mitjà dels seus escrits, els dos presos van fer una crida a tornar a desobeir i a reforçar els “grans consensos de país”. Entre els manifestants es cridaven consignes com “absolució”, “llibertat presos polítics”, “independència” o “unitat”. També es va poder veure l’estampa de les diputades de Junts per Catalunya al Congrés Laura Borràs i Míriam Nogueras cridant amb la gent “Puigdemont, el nostre president” just al costat d’un Roger Torrent hieràtic. Entre les autoritats, també hi havia el vicepresident, Pere Aragonès.

El president, Quim Torra, va recordar a Twitter l’efemèride i va lamentar que Sànchez i Cuixart faci més de 700 dies que són a la presó: “Per ells, hem de seguir endavant.” El president exiliat, Carles Puigdemont, va piular: “Avui fa dos anys que la maquinària repressora de l’Estat espanyol començava la fase de la confrontació amb la democràcia catalana.” “Quan diem que ho tornarem a fer ens referim a això: a actuar cada vegada que ens toquen els drets i la dignitat. Com ho faria qualsevol altre poble del món. Ni som millors, ni som perfectes, ni som infal·libles. Però només ens tenim a nosaltres per defensar-nos. I si no ho fem perquè resulta que tenim comptes pendents amb els qui ens han decebut (fins i tot tenint la raó), la defensa de la república s’afebleix”, va continuar.

Al matí, la diputada de Ciutadans Lorena Roldán va triar el mateix emplaçament per denunciar que el 20-S de fa dos anys va ser un “dia infame” conduït per “radicals separatistes” que van voler “assetjar la conselleria”.

D’altra banda, els CDR van convocar una manifestació al vespre davant de la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia. Els esperaven un grup d’ultres espanyolistes. Els Mossos van separar-los amb un cordó.