Aquests dies veurem, com és preceptiu, que cada candidat o candidata a comissari europeu presentarà les seves credencials i les propostes per al seu mandat, al Parlament Europeu, i seran interrogats i qüestionats per tot el que els europarlamentaris consideren oportú, fins al punt que, al final del debat, emetran un veredicte sobre la idoneïtat o no de qui es presenta, si mereix o no el càrrec de comissari. Normalment, tot i el debat que es genera, surten amb el vistiplau del Parlament Europeu i ja tenen assegurat el càrrec, si no hi ha res de nou, durant els cinc anys de mandat de la Comissió Europea.

Així les coses, voldria fer dues consideracions en aquest àmbit. D’una banda, encara hi haurà un comissari o comissària per estat membre; per tant, vint-i-set ministres europeus, per entendre’ns, fet que és una mala notícia i mala praxi, si ens ho mirem en clau europea, donat que la tasca del comissari és treballar en l’àmbit que tingui assignat i fer-ho en clau europea i mai pensant només en el seu estat d’origen. Aquesta consideració ja estava prevista en els acords europeus i, de fet, ja hauria d’estar en funcionament l’acord que hi hagués menys comissaris que estats membres i aquests fossin elegits pel president o presidenta de la Comissió Europea. Esperem que en la propera Comissió Europea, ja que en la que es decideix ara no serà així, es tingui en compte aquesta consideració i estigui formada pels comissaris elegits per la seva vàlua i no pas pel seu país d’origen.

D’altra banda, ja centrats en la Comissió que s’està configurant, destacar el nom que es posa al comissari que gestionarà la immigració, com és Protecció de l’Estil de Vida Europeu. En principi aquest nom no hauria de generar controvèrsia, però amb la gestió de la immigració i dels refugiats que han fet els estats membres, sembla més un nom triat de cara a la galeria, de cara a agradar la ciutadania, que no pas amb la voluntat de fer polítiques per gestionar la immigració d’una manera integral, unida i amb visió de mitjà i llarg termini, que és com s’hauria de fer si volem una solució viable que generi estabilitat. De fet, la controvèrsia amb el nom, tot i que el nom no fa la cosa, ha generat moltes crítiques, especialment des del socialisme i l’esquerra en general, fins al punt que la presidenta sembla que s’està plantejant canviar el nom, i a més ha sortit en defensa de la tasca dient que Protecció de l’Estil de Vida Europeu vol dir respecte als drets humans, a les minories, a la dignitat humana, en fi, a tots els valors de la UE. Acabi amb aquest nom o amb un altre, la immigració s’ha de tractar amb voluntat política, unitat, rigor, respecte i generositat, perquè és un dels grans reptes que tenim sobre la taula. Esperem que aviat tinguem la nova Comissió Europea i que es posi a treballar perquè, a part de la immigració, reptes com l’economia, el canvi climàtic, el Brexit o la pròpia cohesió interna i institucional de la UE, són prou importants per tenir un govern a ple funcionament i tenint la ciutadania com a centre d’interès.