Ahir va ser, sens dubte, un dia difícil per a Tamara Carrasco, l’activista dels CDR que va ser detinguda el 2018 acusada de terrorisme i confinada a Viladecans –només podia sortir per anar a treballar– durant 13 mesos per l’Audiencia Nacional. Carrasco va explicar ahir a Cornellà: “He reviscut la meva detenció, el calabós... em fa por el que estaran passant els detinguts i els tres dies que encara els queden”, en referència a les 72 hores de detenció incomunicada que permet la llei antiterrorista. Ho va fer després de la concentració de suport a les preses, polítiques i encausades que va organitzar l’ANC, amb suport de Dones per la República i altres entitats, com cada dilluns dia 23 des de fa 18 mesos –el dia que Dolors Bassa i Carme Forcadell van entrar a la presó–. Va llegir el manifest que denunciava entre altres coses que “l’aparell repressiu de l’Estat espanyol no s’atura”.

L’Audiencia Nacional va emetre una ordre de detenció l’abril del 2018 contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. Aquest segon, veí d’Esplugues, va fugir a Bèlgica, on continua, mentre que la Guàrdia Civil va traslladar la Tamara a Madrid acusada de terrorisme. Posteriorment es va saber que les proves contra ella eren un xiulet groc i una careta amb la cara de Jordi Cuixart que guardava a casa, i un àudio que va córrer per les xarxes socials on la membre dels CDR proposava tallar carreteres. Amb aquestes proves tan febles el jutge de l’Audiència no va aprovar l’empresonament que volia el fiscal, però va imposar una dura mesura cautelar, la de no poder sortir de Viladecans excepte per anar a treballar. El gener del 2019 el cas es va traslladar als deganats catalans i fins al maig no va recaure al jutjat 24 de Barcelona. El jutjat va resoldre a finals de maig que la mesura cautelar era desproporcionada i va ordenar aixecar-la.

Carrasco no té encara data de judici ni sap quins càrrecs proposarà la fiscalia. Un cop aixecada l’ordre de confinament ja pot fer vida normal, però reconeix que al principi li va costar sortir sola de Viladecans. La viladecanenca, que ha pogut mantenir la feina que tenia en l’àmbit social, agraeix el suport que ha rebut aquests mesos.