Miguel Ángel Carballo, tinent fiscal de l’Audiencia Nacional i responsable de terrorisme gihadista del tribunal, és el fiscal –fortament qüestionat ahir per l’associació Jutges per la Democràcia– que hi ha al darrere de les dures acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius contra els nou vinculats al CDR detinguts aquest dilluns per la Guàrdia Civil en una macrooperació al Vallès i Osona.

Justament dilluns, Carballo, que és un fiscal amb una llarga carrera i amb vinculacions amb casos rellevants com ara el dels joves d’Altsasu i el 20-S a Catalunya, va ser condecorat amb la creu al mèrit policial amb distintiu vermell, la màxima distinció que el cos atorga cada any amb motiu de la festa patronal del 2 d’octubre. Entre els altres condecorats per la Policía Nacional destaca el titular del jutjat número 5 de la mateixa Audiencia, José de la Mata, responsable d’investigar el finançament il·legal del PP amb una caixa B.

Miguel Ángel Carballo, membre de l’Associació de Fiscals, de caràcter conservador, va ser designat tinent fiscal de l’Audiencia Nacional el 2017 pel desaparegut fiscal general de l’Estat José Manuel Maza. Quan l’actual ministra de Justícia, Dolores Delgado, va accedir al càrrec, Carballo va ser nomenat també responsable de terrorisme gihadista del tribunal i portaveu del mateix.

El tinent fiscal ha tingut un paper destacat en diferents afers que han afectat Catalunya. Així, Carballo va ser l’encarregat de denunciar per sedició Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, només dos dies després del 20-S, quan milers de persones van protestar davant de la seu del Departament d’Economia a Barcelona en contra dels escorcolls de la Guàrdia Civil. Va ser la primera acusació de sedició vinculada al procés, delicte que, durant el judici, va mantenir l’advocacia de l’Estat.

El febrer del 2018, Carballo va demanar a la jutgessa Carme Lamela que imputés, també pel mateix delicte de sedició, la direcció dels Mossos d’Esquadra l’1-0, entre els quals l’exdirector Pere Soler i l’exsecretari d’Interior César Puig. En un dels seus escrits, Carballo va denunciar “una actuació coordinada” entre els Mossos i els seus responsables durant l’1-O.

En el cas de Tamara Carrasco, la membre d’un CDR detinguda a l’abril sense proves a Viladecans, Carballo va tenir-hi també un paper important. El tinent fiscal va demanar presó incondicional per a l’activista, que, finalment, va ser obligada a no sortir del poble pel jutge instructor.

Pel que fa als joves d’Altsasu, Carballo ha tingut una intervenció recent quan va intentar prohibir un acte a la població navarresa al·legant que estava vinculat a ETA.