La notícia de l’empresonament de set activistes més acusats de terrorisme va fer esclatar ahir a la tarda el final del debat de política general al Parlament, que es trobava ja en les últimes votacions de les propostes de resolució. El grup de la CUP va abandonar la sessió a mig fer en considerar que la vida política no podia continuar amb “normalitat” davant la nova mostra de repressió de l’Estat, després de demanar en va que el ple se suspengués i que es convoqués d’urgència una junta de portaveus per definir la institució, petició aquesta última a què sí que va accedir el president Roger Torrent al final, i més després que s’hi afegissin JxCat, ERC i comuns, entre crits de “Llibertat!” dels diputats independentistes. Això va ser just en acabar el ple, quan el president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, va prendre la paraula per oposar-se a la junta, i crispar la sessió en assegurar que se sentia “amenaçat pels que donen suport al terrorisme”, en al·lusió als diputats que havien cridat “Llibertat”. De fet, tots els altres portaveus van intervenir llavors per definir-se en el debat sobrevingut i demanar calma, interval en què Carrizosa va seguir cridant i interpel·lant la bancada independentista, fent cas omís d’un Torrent que després del tercer avís el faria fora. Mentre sortia ell i tot el grup de Cs darrere, i els cupaires ho veien des de la sala de premsa, ell i altres diputats taronges es van encarar a diversos homòlegs d’ERC, i fins i tot a membres del govern, a qui van cridar “terroristes totalitaris”, segons va denunciar després el republicà Ernest Maragall. “Estem farts de l’actitud de Cs, i que cada dia busquin generar odi i confrontació. Han creuat totes les línies vermelles”, denunciava al final el líder republicà Sergi Sabrià. Com ell, el portaveu de JxCat Eduard Pujol també reprovava la “manca de respecte” de Cs a la institució i feia una crida a la calma a què de fet es van afegir tots els altres grups. “Nosaltres defensem el debat polític en profunditat, rebutgem radicalment la crispació”, deia Pujol. Fins i tot la líder dels comuns, Jèssica Albiach, va haver de proclamar que “l’independentisme no és terrorisme”, i va dir que sentia “vergonya de com Cs està intentant convertir el Parlament en un circ amb una esbroncada permanent”.

Carrizosa, en canvi, seguia després amb la seva sobreactuació en acusar, ell als independentistes, d’haver creuat una línia vermella per haver donat suport a “presumptes terroristes” i haver votat en contra d’una proposta, a què també es van oposar els comuns, que condemnava genèricament el terrorisme i que alhora pretenia donar suport a totes les investigacions obertes per la judicatura i els cossos policials de l’Estat. Tampoc va tirar endavant, per cert, l’intent d’avalar un nou 155. També els altres líders unionistes, en un to ben diferent això sí, ja que coincidien a qualificar el que havia passat “d’espectacle lamentable”, defensaven l’actuació de la justícia espanyola. “No tolerarem cap operació de setge a jutges i cossos de seguretat”, assegurava Alejandro Fernández, del PP, que se sumava això sí a l’intent de vessar sospites que l’independentisme empara el terrorisme. “Cal respectar les decisions judicials; els fets investigats són greus i no hauríem de minimitzar l’esforç dels cossos policials”, defensava el socialista Miquel Iceta, que lamentava que la d’ahir és una “dinàmica absurda des del punt de vista institucional, i d’efectes pràctics nuls”, ja que qui dictarà sentència és la justícia.

En tot cas, la junta de portaveus, sense la presència de Cs, va aprovar al vespre amb el suport de tots els grups sobiranistes una declaració que denuncia la “campanya de criminalització del moviment independentista”, i l’intent d’equiparar-lo amb terrorisme. A més, rebutja la violència i es referma en “les vies democràtiques per aconseguir objectius polítics legítims”, i rebutja “l’operació impulsada per l’Audiencia Nacional i la Guàrdia Civil, i les vulneracions contra els drets fonamentals, especialment la presumpció d’innocència dels set activistes”. La junta també denuncia la “deriva repressiva i autoritària de l’Estat” i exigeix ”la fi de la repressió i la llibertat de les persones perseguides i preses per les seves idees polítiques”.