L’actriu de Belle Époque, Jamón, jamón i Volver va recordar: “Era pràcticament una nena quan vaig començar, amb 14 o 15 anys ja feia coses.” En més de 30 anys de carrera ha après molt: “He crescut en el cinema, i en qualsevol paper aprens coses, perquè estudies el comportament humà. No pots arribar mai a un lloc en què tinguis el control de tot el que havies d’aprendre, però això és la part més fascinant de la interpretació.” En començar a rodar ho va tenir clar: “Quan vaig fer Jamón, jamón vaig sentir que estava al lloc on volia ser, i em preguntava si podria fer d’això tota la meva vida. Bigas Luna em deia: «Tranquil·la, sí que podràs.»” Creu que actuar té molt d’empatia i poc d’ego: “Un actor no pot treballar molt amb el seu ego, per preparar un personatge, cal empatia, comprensió, passió i respecte.” I, sobretot, exigeix un treball dur. “Som allà per servir una història, un personatge –reflexionava, en una multitudinària roda de premsa–. Has de saber com camina, com parla el personatge, amb quin accent, i també has de definir el seu físic. Un dels requisits indispensables per dedicar-se a això és treballar molt.” La sofisticació a l’estil de Penélope Glamour, personatge animat de la sèrie televisiva de finals dels seixanta Los autos locos, la guarda per a la catifa vermella. Hollywood no ha estat mai una obsessió per a ella. “Passo bastant més temps aquí que allà. La primera vegada, hi vaig anar amb bitllet d’anada i tornada, i això em tranquil·litzava.” Sempre ho va fer així: “No volia deixar de treballar a Europa, no volia perdre el que ja estava construït.”