Els EUA posen fre als refugiats
Washington limita a 18.000 el nombre de persones que podran ser acollides al país l’any vinent, un mínim històric
Les polítiques d’enduriment de la immigració s’acceleren amb les eleccions del 2020
L’administració de Donald Trump està fent l’impossible per aconseguir que la frase que hi ha a sota del pedestal de l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, la cèlebre “Doneu-me els cansats, els pobres, les masses arraulides que anhelen respirar en llibertat” sigui una quimera irrealitzable, un ideari sense sentit.
La política antiimmigració maquillada amb una pàtina de nacionalisme exacerbat acumula polítiques i estratègies cada vegada més restrictives amb els qui busquen protecció o simplement una nova vida en territori nord-americà.
L’última decisió n’és un exemple més: la voluntat de reduir el “sostre de refugiats” acceptats als Estats Units l’any vinent fins als 18.000, una xifra en mínims històrics, la més baixa des que es va implantar el programa de reassentament de refugiats en la dècada dels vuitanta.
Hi ha places segons diverses categories: 5.000, per als que siguin perseguits per temes religiosos; 4.000, per a iraquians que demostrin haver ajudat les tropes nord-americanes; 1.500, per a països centreamericans, i la resta, per a altres casos.
És una estripada monumental, la davallada més significativa des que Trump va arribar al poder. L’any passat, la xifra se situava en els 30.000, gairebé el doble de la proposta per al 2020. El primer any de mandat de Trump, el programa d’acollida de refugiats només aspirava a acceptar-ne prop de 45.000.
Els números queden a anys llum dels 110.000 que proposava l’últim govern de Barack Obama.
“Seria irresponsable per als Estats Units buscar acollir un nombre més elevat de refugiats quan la crisi humanitària i de seguretat a la frontera sud ja suposa una càrrega extraordinària per al sistema migratori dels Estats Units”, es va justificar el Departament d’Estat.
El problema a la frontera sud és l’excusa que fa anar de corcoll l’administració Trump, tot i que també li serveix per a les seves aspiracions electorals. La mà de ferro contra els immigrants és un pilar fonamental de la ideologia, i per això ataca de totes les maneres possibles les desenes de milers de refugiats que busquen asil i s’amunteguen a la frontera entre els Estats Units i Mèxic.
Asilats centreamericans
El govern de Trump espera que l’any vinent rebrà més de 350.000 sol·licituds d’asil, la majoria de països centreamericans, nacions que en les últimes setmanes i mesos han hagut de fer un pacte amb el diable per tenir content Washington.
El primer a caure va ser Mèxic, qui amb el nou govern d’Andrés Manuel López Obrador ha apostat per una estratègia de no-confrontació tot i que signifiqui convertir-se en un mur invisible que aturi immigrants. “Estic utilitzant Mèxic per protegir la nostra frontera”, es va felicitar Trump aquesta setmana, joiós que el govern mexicà hagi acceptat endurir fins a nivells extrems els seus controls migratoris pel temor que Washington li imposi aranzels de forma unilateral.
Els mexicans han desplegat més de 25.000 soldats a les fronteres i han acceptat ser centre de recollida de desenes de milers d’immigrants que esperen torn per sol·licitar asil als Estats Units, quan no tenen ni els recursos ni les instal·lacions per fer-ho. De moment, la tàctica funciona: en els últims quatre mesos, la xifra de persones sense papers detinguts per haver travessat la frontera dels EUA s’ha reduït a la meitat. No només és Mèxic. El govern de Donald Trump ha aconseguit signar acords amb els països del denominat Triangle Nord centreamericà (El Salvador, Guatemala, Hondures) per enviar-los de tornada immigrants que no han buscat asil en països que han creuat abans d’arribar a territori nord-americà. O, el que és el mateix: nega als immigrants provar sort en el sistema judicial dels Estats Units i els expulsa a països considerats entre els més perillosos del món, com Guatemala, on la seva situació de vulnerabilitat es dispara.
A més, continuen els missatges agressius. Anar acompanyats d’infants no alleuja el tracte de les autoritats, les expulsions s’acceleren, l’espera de resolucions judicials es fa fora de territori nord-americà, i demanar asil és més difícil que mai.
La prova de “por” que s’ha de superar per entrar dins del procés judicial que ha de validar cada cas té cada vegada menys opcions: actualment, ja no es considera una raó per demanar refugi ser víctima de violència domèstica o l’amenaça de guerrilles o bandes armades.
El mur amb Mèxic no avança
El president dels EUA, Donald Trump, ha d’apostar per polítiques que ataquen directament els immigrants, perquè la seva idea inicial, la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que ha de salvar el país de la “invasió” de sensepapers, és un fracàs. Gairebé tres anys després de posar els peus a la Casa Blanca, ha estat incapaç d’erigir ni un centímetre de tanca en zones on no n’hi hagués abans. L’administració s’ha trobat amb molts problemes de finançament, amb un Congrés que no està disposat a donar-li ni un centau i que aquesta setmana, per segona vegada en sis mesos, va votar a favor de derogar una declaració d’emergència nacional en la qual proposa desviar fons d’altres partides del govern, entre les quals grans projectes del Pentàgon, per a la construcció del mur. Trump utilitzarà el poder del vet per no fer-los cas. Tot i les dificultats, Trump diu que, abans que acabi el 2020, el país tindrà més de 700 quilòmetres de nou i “preciós” mur.