Una elegia per les víctimes de Treblinka
“El 50% de joves de menys de 30 anys no saben què vol dir Holocaust”, es lamenta el cineasta quebequès François Girard en una entrevista a El Punt Avui. La seva pel·lícula The song of names (La cançó dels noms), que ahir va clausurar el Festival de Sant Sebastià, parla de l’Holocaust de manera indirecta: un prodigiós violinista jueu polonès era un nen i estudiava música a Londres quan els nazis van envair Polònia. El film arrenca amb la desaparició del violinista el dia que ha de debutar a Londres amb vint i pocs anys, el 1951, i alterna l’acció en dues altres èpoques, el 1939 i el 1986. Per aquest motiu, el músic i el nen de la seva edat de la família que l’acull són interpretats per tres actors diferents cadascun. Tim Roth, present ahir en el festival, i Clive Owen els encarnen d’adults. El film pren el punt de vista del personatge de Roth, obsessionat, el 1986, a retrobar el seu germà adoptiu i aclarir els motius de la desaparició, que tenen a veure amb l’Holocaust i el camp d’extermini de Treblinka.
Film sobre la memòria
“La música era més aviat un motiu per no fer la pel·lícula, era propera a El violín rojo –explica el director, que va triomfar amb aquest film el 1998–. Però, finalment, vaig comprendre que parla d’un altre tema, de la memòria, de coses que la gent ha oblidat.”També s’hi va interessar pel desafiament dels personatges: “Els dos personatges principals són interpretats per sis actors. També m’ha interessat la part íntima de la pel·lícula, parla de l’amistat, la fraternitat, la traïció”François Girard ( Saint-Felicien, Quebec, 1963) creu que el cinema és una poderosa eina per aprendre coses del passat: “Obliga a concentrar-se, la gent s’atura durant dues hores. A més, és una màquina meravellosa per viatjar en el temps: al futur, al passat i de vegades al present. Per això és una eina tan poderosa avui en dia per recordar.”
