Cossos policials

A més d’una ciutadania ferma en la desobediència civil, aquell plujós 1 d’octubre del 2017 va fer protagonistes tres cossos policials. Agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van ser denunciats per lesions i per delictes contra la integritat moral de les persones per haver usat la porra contra el cap i parts vitals de ciutadans indefensos, mentre que càrrecs i agents dels Mossos d’Esquadra van ser acusats d’una presumpta passivitat i de permetre el referèndum. Actualment, hi ha prop d’un centenar d’agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil investigats als jutjats (50 a Barcelona, 26 a Girona, 7 a Manresa i 5 a l’Ebre), mentre que de la policia catalana en són una trentena.

La majoria d’agents dels Mossos són defensats pel sindicat Uspac, que informa que hi ha una causa oberta al jutjat del Vendrell contra onze mossos, entre els quals, els tres anteriors caps de Tarragona. També hi ha ciutadans investigats. En un jutjat de Cornellà de Llobregat, continua la investigació a set càrrecs de l’anterior cúpula dels Mossos, que encara esperen la resposta de l’Audiència de Barcelona al seu recurs. I hi ha cinc mossos i una comissària investigats en un jutjat de Sabadell. D’altra banda, el dia 20 de gener, l’Audiencia Nacional començarà el judici contra el major Josep Lluís Trapero i l’exdirecció dels Mossos.

Víctimes i acusats

Les denúncies dels ciutadans ferits al jutjat van provocar que sindicats policials personats en les causes demanessin la investigació de veïns, que inicialment eren víctimes denunciants. Són emblemàtics els casos del regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona i de Roger Español, que va perdre la visió de l’ull dret per l’impacte d’una pilota de goma d’un escopeter de la policia espanyola, a la rodalia de l’escola Ramon Llull de Barcelona. Dos anys després, encara s’intenta identificar l’escopeter que l’ha mutilat, mentre que Español va ser denunciat per desordres públics i atemptat a l’autoritat pel fet de sortir en un vídeo en què xuta una tanca cap a uns agents.

En el cas de Pesarrodona, s’ha suspès el judici fins que l’Audiència de Barcelona resolgui un recurs de la seva defensa, exercida pel penalista David Casellas. La fiscalia demana que Pesarrodona sigui condemnat a pagar una multa de 5.400 euros i a dos anys d’inhabilitació, la màxima pena del delicte de desobediència, per, presumptament, no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil que es van presentar a l’escola Joncadella l’1-O. Seria el primer càrrec municipal del Bages a judici.

El fiscal en cap de Manresa, Ramon Menac, va dictaminar que el cas de Pesarrodona s’havia d’arxivar, com es va fer amb els alcaldes de Callús i Fonollosa. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, però, va decidir que calia mantenir l’acusació, que va avalar una majoria de la junta de fiscals. La denúncia contra Pesarrodona per part de la Guàrdia Civil va ser arxivada, i els fets que aniran a judici van ser impulsats, de manera excepcional, per la jutgessa.

A banda d’aquests dos casos, la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona ha presentat recurs contra l’arxivament de la querella a nou professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, pel tracte a fills d’agents de la Guàrdia Civil. També manté l’acusació a tres càrrecs de Pineda de Mar, sobre els quals assegura que van forçar els amos d’uns hotels a fer fora uns 500 agents de la policia espanyola, l’endemà de les càrregues policials.

Girona es reactiva

Pel que fa a Girona, finalment, divendres comencen a declarar els 26 agents de la policia espanyola del total de 35 investigats per les càrregues policials en diversos col·legis electorals de la ciutat l’1-O. Els advocats voluntaris de Girona que s’encarreguen de les querelles col·lectives de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis han denunciat reiteradament els obstacles durant la instrucció del cas, que arriba a vorejar el “ridícul de la lentitud”, en paraules de l’advocada Alexandra Cat. Entre les dificultats, la identificació dels agents que van actuar en cada col·legi i l’accés a les comunicacions dels agents i comandaments. Vista la insistència dels advocats, i després de diversos requeriments del jutjat, se’ls ha facilitat una llista, “tot i que no completa”, segons denuncia el portaveu del col·lectiu d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, Albert Carreras, que també fa una crida a la ciutadania a fer-los arribar més imatges per identificar més agents. Els falten imatges especialment del col·legi Verd. Quant als dispositius de la Guàrdia Civil a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, els lletrats demanaran que s’investiguin com a mínim els tretze guàrdies civils que consideren que van actuar desproporcionadament. A Aiguaviva, a més, s’ha identificat el guàrdia civil que va fer servir l’aerosol “de defensa i per decisió pròpia”. Precisament, Amnistia Internacional està fent un seguiment en particular de la “violència exercida a Aiguaviva”.

Barcelona acusa

Si en la majoria de ciutats s’han creat grups d’advocats voluntaris per tirar endavant les causes penals contra els agents espanyols, a Barcelona finalment va ser l’Ajuntament d’Ada Colau l’ens que, el febrer del 2018, es va personar en el procés, com a acusació popular, en comprovar “la passivitat de la fiscalia” , en paraules del regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra. Actualment, hi ha 50 agents investigats per delictes de lesions i contra la integritat, i també s’hi inclou el delicte de desordres públics causats per un funcionari. El 24 i 25 d’octubre han de declarar com a investigats els vuit caps d’unitat, que són els màxims responsables sobre el terreny que van fer actuar els agents en 27 centres de votació, on es van registrar uns 300 ferits.

Manresa, a totes

El Col·legi d’Advocats de Manresa va ser dels primers a mobilitzar lletrats voluntaris per informar els ciutadans dels seus drets als centres de votació el mateix l’1-O, tal com van explicar alguns d’ells com a testimonis al Suprem, en el judici contra els independentistes catalans. En vista de les lesions i danys que va provocar la Guàrdia Civil, es va crear el grup Advocades i Advocats de l’1-O al Bages, que, com a Girona, lluita perquè la jutgessa de Manresa no arxivi les causes per esclarir responsabilitats. En nom dels ferits, van presentar una denúncia col·lectiva als cinc punts de votació. Actualment, a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha investigats el cap del dispositiu i tres agents, pendents d’identificar. I a Fonollosa hi ha tres agents investigats per detenció il·legal per haver emmanillat un veí enmig de la plaça, el qual després va ser denunciat pels agents al jutjat. El cas de l’escola a Castellgalí va ser arxivat definitivament i uns quinze veïns han presentat ara un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC).

David Casellas, un dels advocats voluntaris del Bages, afirma que, en aquests dos anys de l’1-O, “hi ha llums i ombres” en les causes penals. “És molt positiva la fermesa de la gent en la cerca de resolucions que diguin que hi va haver excessos policials.” Casellas, però, exposa que la jutgessa de Manresa ha “permès una investigació selectiva, en què ha denegat proves i no ha aprovat la pròrroga de les investigacions”. Hi afegeix que només se’ls ha permès que s’aclareixi l’autoria de lesions, però no la vulneració del dret de reunió i de participació política, que és el que va passar l’1-O. Casellas també lamenta el canvi de rumb de la fiscalia, que “inicialment demanava força proves”, i clou: “La investigació és més estètica que real.”