El primer ministre britànic, Boris Johnson, va demanar ahir al Parlament que doni suport al seu pla del Brexit, inclosa la proposta sobre la frontera irlandesa, per l’“interès nacional”. Amb un to molt més suau i conciliador del que havia mostrat fins ara, va explicar que el pla de sortida que va presentar dimecres a la Comissió Europea és una prova clara que vol un acord amb la UE. “Hem fet un intent genuí d’evitar l’abisme i hem donat mostres de tenir una gran flexibilitat”, va dir el polític conservador.

Johnson proposa deixar la regió d’Irlanda del Nord fora de la unió duanera, però alineada amb el mercat únic en productes agrícoles i manufacturats fins al 2025, i després permetre que sigui el govern nord-irlandès el que decideixi si vol tornar a alinear-se amb el Regne Unit. Ahir va reiterar: “En cap cas crearem infraestructures a la frontera [interirlandesa] o a prop de la frontera”, però no va donar detalls de com es pot evitar implementar controls duaners sense posar en perill els acords de pau.

“Cap diputat laborista donarà suport a un acord com aquest, utilitzat com a trampolí per atacar drets i estàndards en aquest país”, va replicar el líder laborista, Jeremy Corbyn, que va dir que aquest pla és pitjor que l’anterior. Els nacionalistes escocesos i els liberaldemòcrates també el van rebutjar. Els únics que es van mostrar contents van ser els unionistes nord-irlandesos del DUP i la facció brexiter conservadora. Tot i això, el coordinador del Brexit dur del govern, Michael Gove, va assegurar que creu que hi hauria “una majoria força sòlida” al Parlament a favor del pla. A Irlanda del Nord, a banda de l’unionista DUP, la resta de forces refusen el pla. Els republicans del Sinn Féinn van criticar el fet que Johnson doni l’última paraula a un govern nord-irlandès “suspès des de fa tres anys per culpa del DUP, dels tories i del Brexit”, mentre que l’altre partit unionista, el UUP, va avisar que el pla deixa el territori i la seva economia en un “perpetu cicle d’incertesa”.

El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, per la seva banda, va dir que la negació de Johnson dels controls fronterers es contradiu amb el contingut de la proposta. El ministre d’Afers Estrangers irlandès, Simon Coveney, va ser més directe i va afirmar que la proposta per evitar després del Brexit una frontera física a l’illa d’Irlanda “no és congruent” amb els acords de pau de Divendres Sant. “Considero que Johnson vol un acord, i la seva proposta es mou en aquesta direcció, però si aquesta és la proposta final, no hi haurà acord.” Johnson va deixar entreveure ahir que encara hi ha un mínim marge de maniobra. Des de Brussel·les la proposta va ser rebuda com un bon gest, però consideren que encara està lluny d’un acord i la veuen només com un punt de partida per a noves negociacions. El Parlament Europeu va destacar que “la proposta britànica no coincideix ni de manera remota amb el compromís acordat amb la salvaguarda”. Durant el cap de setmana hi haurà negociacions per intentar acostar posicions.