La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga l’exsecretari general d’Economia i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové, per haver organitzat el referèndum de l’1-O, va acceptar ahir d’assumir la instrucció contra el llavors secretari d’Hisenda i també diputat d’ERC, Lluís Salvadó, i el cita a declarar com a acusat dels delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència el 19 de novembre, segons va informar ahir el gabinet de premsa del TSJC.

Amb aquesta resolució, la magistrada Maria Eugènia Alegret recull la demanda de la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona –que investiga una quarantena d’alts càrrecs, funcionaris i empresaris per l’1-O– perquè assumís el cas de Salvadó, després de comunicar-li, el setembre passat, una exposició raonada sobre els indicis recollits contra ell, que, com que és aforat per la seva acta de diputat, només pot continuar sent investigat pel TSJC. El fiscal i Vox, com a acusació popular, s’hi van adherir.

En la resolució, la magistrada del TSJC exposa els principals indicis contra l’actual diputat d’ERC recollits per la seva col·lega del jutjat de Barcelona, a partir d’escoltes telefòniques i de documents trobats al seu despatx, en llapis de memòria, o a casa seva. Per exemple, se sosté que “Salvadó, subordinat de Jové, treballava en forma intensa en el disseny de les anomenades estructures d’estat” des de principi del 2016. Els projectes que treballaven, segons la Guàrdia Civil, implicava quatre àrees: sostenibilitat econòmica i financera i finançament del nou estat; banc central de Catalunya; supervisió del sistema financer i autoritat de la competència, i desenvolupar la hisenda pròpia per poder recaptar impostos estatals. Una eina que un càrrec d’IBM va aclarir al TSJC que el 2017 calien uns dos anys més per desenvolupar-la.

D’altra banda, la jutgessa inclou l’indici que van organitzar la votació de l’1-O, malgrat –precisa– que el Tribunal Constitucional (TC) en la sentència del 2015, seguida de resolucions el 2016 i el 2017, fixa que sense la modificació constitucional no és possible la creació d’un estat català ni la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.