Sembla ja un fet inqüestionable que Girona és un indret estratègic per emprendre una activitat econòmica que tingui a veure amb l’esport, especialment amb disciplines com ara el ciclisme, en totes les seves branques, natació, córrer, triatló, etc.

És difícil fixar un origen a la construcció d’aquest veritable pol econòmic de l’esport. El 2001 va arribar a Girona, tot cercant l’anonimat, l’ídol caigut del ciclisme Lance Armstrong, que va arrossegar el seu equip Garmin. Més tard hi fixarien la seva residència altres noms reconeguts de les dues rodes, com ara Daniel Martin i David Millar. Avui, més de 170 professionals, corredors i preparadors, respiren a Girona aquest clima propici, que també ha estat la causa que hi tinguin el seu quarter general equips com ara el Cannondale Education First, l’australià Mitchelton-Scott i l’Israel Cycling Academy. Alguns d’aquests esforçats de la ruta han contribuït a generar altres activitats al marge del ciclisme, com ara el canadenc Christian Meyer, que ha obert el bar La Fàbrica i The Service Course, botiga i taller de reparació de bicicletes. Una altra personalitat que brilla amb llum pròpia és Rory Sutherland, que, a banda de la seva faceta estrictament ciclista en l’equip UAE Team Emirates, ha donat evidències del seu esperit emprenedor, amb la franquícia Federal Cafè, una cafeteria healthy molt enfocada a esportistes. Sutherland no dubta a afirmar que Girona, “una zona ideal per fer ciclisme, és avui el centre europeu del món del ciclisme”. Un altre influenciador eximi és el triatleta alemany Jan Frodeno, campió del món d’ironman i medalla d’or en triatló en els Jocs Olímpics de Pequín. Com diu: “No és fàcil trobar una ciutat per córrer, fer bicicleta, o nedar, i vaig veure que Girona ho tenia tot. A més, cada cop hi ha més centres i serveis especialitzats per a esportistes d’elit.” Frodeno fa referència a centres que tenen a hores d’ara un sòlid prestigi, com és el cas de Cenit, fundat per Martí Castelló, i que ofereix, tant a professionals altament qualificats com a aficionats, una visió integral del rendiment esportiu, en què es conjuminen els coneixements de metges, fisioterapeutes, dietistes i altres. Val a dir que a Girona, entre els múltiples serveis adreçats a esportistes, hi podem trobar fins i tot ioga especialment adaptat. Altres noms propis en aquest segment de la salut i l’esport són Bofillsport, la unitat de medicina esportiva de Clínica Bofill, i Velolovefit, on amb tecnologia punta es realitzen estudis biomecànics dels ciclistes per evitar lesions. La ciutat, per atreure els esportistes, i fer florir el negoci que poden generar, té uns atributs estratègics ben clars, com ara, en el cas del ciclisme, les carreteres comarcals que l’envolten, amb algun port interessant com ara Rocacorba i els Àngels. També cal fer esment de tot l’entramat de rutes ciclistes de les Vies Verdes, que s’escampa per totes les comarques gironines i que suposen un impacte econòmic de 2,8 milions d’euros, segons un estudi de la Diputació. Girona, a més, estableix vasos comunicants amb la veïna Banyoles, on també s’ha configurat tota una comunitat al voltant del triatló i el piragüisme.

Una bona mostra que aquesta mena de clúster de l’esport gironí és tota una realitat és la Sea Otter Europe, una de les fires europees de ciclisme més importants del continent, que aplega fins a 60.000 persones. Jaume Cabruja va fundar el 2005 Bikecat, empresa que organitza tours per a ciclistes, tot buscant un client exclusiu. Al voltant d’aquest boom d’iniciatives vinculades a les dues rodes, opina que “ha anat bastant al seu aire, i ha anat agafant embranzida gràcies a la tasca de promoció que han fet els professionals”. Creu que el creixement d’aquest sector és exponencial, però adverteix que “potenciar excessivament el turisme de bicicleta, com fan les institucions, pot fer perdre valor al producte”. Albert Grau, assessor financer i triatleta del Club de Triatló Girona Costa Brava, després de constatar que, “sense un disseny preconcebut, s’ha anat bastint tot un clúster, que aplega cafeteries, el sector healthy i el turisme esportiu”, està acabant de donar forma al seu propi projecte, molt específic: “Oferir a grups de dones estrangeres aficionades al ciclisme una experiència que aplega esport, però també cultura i gastronomia.” Grau ha explorat el mercat i veu targets clars a països com ara el Japó, els EUA, el Canadà i Austràlia. Aquesta activitat té el suport de la certificació de Destinació de Turisme Esportiu en la modalitat multiesports, que engloba especialitats com ara córrer, ciclisme, natació, atletisme i tennis, i situa la ciutat com a centre neuràlgic de l’esport.