Cronologia recent de l’economia catalana
Estiu del 2008. La xifra de persones ocupades a Catalunya se situava per sobre dels 3,6 milions segons l’Enquesta de Població Activa. Només en cinc anys es van perdre més de 700.000 llocs de treball en termes nets. L’ocupació es va situar al voltant dels 2,9 milions durant el 2013, una xifra similar a la del 2002.
Estiu del 2014. S’inicia una nova etapa expansiva amb taxes de creixement del PIB entre el 2014 i el 2018 clarament superiors a les de les economies del nostre entorn i un augment sostingut de l’ocupació que no ha permès, però, recuperar encara els nivells precrisi (actualment al voltant dels 3,4 milions).
Tardor del 2019. Els principals organismes internacionals estan revisant a la baixa les seves previsions per als propers anys. Només fa un any i mig s’esperaven creixements del PIB mundial per sobre del 4%, però actualment les previsions se situen al voltant del 3% degut principalment a dos factors. Per un costat, la nova onada de proteccionisme i la guerra comercial entre els Estats Units, la Xina i la Unió Europea amb la introducció de noves tarifes i altres tipus de barreres no tarifàries estan portant a una clara desacceleració del comerç internacional que ja s’està traduint en una caiguda en la producció de manufactures als principals països exportadors i en menors inversions associades a aquest tipus d’activitat que limiten clarament el creixement futur i que s’estenen a tots els països segons la seva participació en les cadenes globals de valor. Per l’altre costat, la incertesa associada al Brexit afecta clarament les decisions d’inversors i consumidors, i, si bé és cert que l’impacte econòmic del Brexit pot ser molt diferent en funció de si hi ha acord (i quin tipus d’acord) o no, globalment tindrà un efecte negatiu sobre les economies de la Unió Europea. Com afectarà aquesta situació l’economia catalana? Les previsions publicades al juliol per la Generalitat de Catalunya ja apuntaven cap a una desacceleració en les taxes de creixement interanuals del PIB, que passarien del 2,6% observat l’any 2018 a xifres properes al 2% durant el 2019 i el 2020, i en el ritme de creació d’ocupació, que passaria de creixements interanuals propers al 3% a valors lleugerament superiors a l’1%. Cal no oblidar, però, que la demanda interna, principal motor de creixement segons aquests escenaris, és un component especialment sensible a la incertesa derivada del cicle electoral espanyol, una incertesa que pot reforçar els efectes negatius derivats dels riscos externs ja esmentats.