Moltes empreses estrangeres han triat Catalunya -sobretot Barcelona i la seva àrea metropolitana– per instal·lar-hi centres globals de recerca, bé siguin de l’àmbit tecnològic o biotecnològic. Aquestes operacions, procedents de països europeus i d’altres continents, s’han consolidat des que es va acabar la crisi econòmica.A tall d’exemple, el període 2014-2018 ha significat l’arribada a casa nostra de 192 centres amb un marcat perfil tecnològic i innovador. Aquesta xifra, que en fred ens pot deixar indiferents, a la pràctica s’ha traduït en la posada en marxa de més de 10.000 llocs de treball ben qualificats i una inversió econòmica superior als 1.800 milions d’euros. Malgrat el soroll mediàtic que no deixa de recordar la inestabilitat política que viu Catalunya, el cert és que la capital catalana i la seva àrea d’influència s’han convertit en el hub més atractiu en inversió estrangera destinada a la recerca del sud d’Europa. Barcelona ja és la cinquena ciutat del Vell Continent amb més atracció d’inversió forana en el món tecnològic. I no són frases i eslògans. Són realitats que es poden quantificar amb xifres. Només el 2018 va rebre 204 milions d’euros en inversió de capital de risc destinada a aquest camp.

Però quins són els elements què atrauen els recursos de les firmes internacionals per ubicar-se aquí? En primer lloc, el talent. Diversos experts consultats coincideixen a dir que una de les claus és el potent sistema universitari que nodreix de bon talent el mercat laboral. Tot i així, cal denunciar l’insuficient finançament públic que rep el sistema universitari català. A més, caldria destacar que al marge dels centres tecnològics també despunta el sector de la salut, fins al punt que el nivell de recerca en ciències és comparable al de Bèlgica, Dinamarca i Suècia. L’altre element que ajuda a fer més gran aquest pol de recerca és l’important teixit industrial català, que ha representat un aspecte clau de l’economia catalana històricament i que ara equival al 20% del producte interior brut.

El fet més negatiu, però, és que des del 2014, mentre que l’empresa catalana augmenta la facturació i els beneficis, disminueix l’aportació pública en R+D. El 2011 representava el 3,3% del PIB i el 2017, només el 2,1%. L’administració i l’empresa privada han de ser més sensibles a les ajudes a la recerca.