Uns banyistes van trobar, el 22 de juliol del 2018 en una zona de roques de la cala Boadella de Lloret de Mar, el cos d’un home jove que només duia un petit banyador i un cinturó ple de pedres que el llastaven al fons del mar. Ha transcorregut un any i tres mesos i l’home del fons del mar no ha estat identificat. Continua sent un NN (no name, ‘sense nom’).

Després de la troballa, un cop Protecció Civil va haver comprovat que el que havien vist els banyistes no era cap maniquí, el cos de l’home va ser rescatat del fons del mar pel grup d’especialistes d’activitats subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, que es va ocupar de ressenyar totes les dades sobre el mort –un home jove, d’1,80 m d’alçada aproximadament, amb cabell curt entre ros i roig, amb entrades als laterals del front, caucàsic i possiblement estranger– per intentar identificar-lo. Es van poder extreure les empremtes dactilars i també es van agafar mostres d’ADN. Les empremtes dactilars i genètica es van comparar amb les bases de dades policials i amb les del centre de persones desaparegudes i no hi va haver coincidència enlloc. Atesa la possibilitat que ningú no hagués denunciat la desaparició, la Guàrdia Civil no es va limitar a la investigació científica i de laboratoris, sinó que també va treballar sobre el terreny demanant a les policies locals i als mossos de la zona si s’havia localitzat algun vehicle abandonat o aparcat durant massa temps a Lloret de Mar o alguna població propera que pogués correspondre al de l’home ofegat. Resultat negatiu. També es va contactar amb les associacions d’hostaleria per si els constava que haguessin perdut cap client, però les gestions tampoc van tenir èxit. No va aparèixer tampoc cap testimoni que relatés haver vist a la zona la víctima –es treballa amb la hipòtesi que es va tirar al mar voluntàriament en vista de l’arnés amb sis rocs que duia i que no presentava signes de violència o de baralla, ni duia tatuatges o pírcings identificatius. Quinze mesos sense cap dada del misteriós home trobat dins del mar. La darrera carta que s’ha decidit jugar, amb l’autorització del jutjat de Blanes, és la difusió de la imatge del jove (la que il·lustra aquest reportatge), en un intent que algú el pugui identificar o pugui aportar alguna dada que ajudi a posar-li nom.

L’objectiu és que no passi com en el cas de la noia que va ser trobada penjada a Portbou l’any 1990 i que, 29 anys després, continua sent una NN, tot i que la seva foto i les seves empremtes (llavors no existia l’ADN) van ser enviades a tots els països i que fins i tot ha inspirat novel·les i relats. Tampoc té nom l’home, d’uns 70 anys, sense cap document al damunt però amb 3.000 euros i un rajol lligat a la cintura, que el 21 de maig del 2009 va ser trobat mort dins d’un canal de Roses. Tampoc se sap qui són la parella trobada morta, en aquest cas amb evidències criminals, el 7 d’abril del 2000 al camí de l’ermita de Santa Llúcia de la Jonquera. Ni qui és la dona que, el 27de gener del 1999, va ser trobada escanyada a la banyera de l’habitació 107 de l’hotel Vila de Premià, on s’havia allotjat la nit abans amb un home, que es pressuposa que és l’homicida, tampoc mai identificat. Són alguns NN d’una llista de cadàvers no identificats que s’allarga cada any tot i els avenços científics.