Un pou sense sostre
‘El hoyo’ guanya el Festival de Sitges i es converteix en la primera producció amb participació catalana que guanya els premis a millor pel·lícula i efectes especials
Quatre guardons, un dels quals és el de millor pel·lícula, fan de la producció catalanobasca El hoyo la gran triomfadora del Festival de Sitges, que es va clausurar ahir. Es tracta de la primera producció amb participació catalana (Mr Miyagi Films) que guanya el màxim guardó en 52 edicions d’història del festival. El hoyo, que ja venia de guanyar un premi del públic al Festival de Toronto, és un excel·lent exercici de terror i crítica social, una distopia que transcorre en una mena de pou molt profund amb funcions de presó que té dos presos a cada nivell i un sistema de repartiment del menjar, per ordre de dalt a baix, que provoca lluites violentes i l’aparició del vessant més salvatge, insolidari i deshumanitzat dels presos. “Les pel·lícules reflecteixen el món i el moment en què estan fetes, i això justifica el premi”, va dir el membre del jurat oficial Alan Jones, crític i escriptor especialitzat en fantàstic sobre El hoyo, opera prima del jove cineasta basc Galder Gaztel-Urrutia, que té com a protagonista principal l’actor català Ivan Massagué. Mary Jo Markey, muntadora habitual de J.J. Abrams i membre també del jurat, també va destacar les “ramificacions socials i polítiques de la trama”. Un altre company de deliberacions, el director i actor indi Anurag Kashyar, va comentar que “és la pel·lícula més original que he vist en anys” i va reconèixer que “no es va discutir, va ser la primera opció des del començament”. Per arrodonir la jugada, El hoyo s’ha endut un altre premi oficial, el de millors efectes especials, el premi del públic i el Citizen Kane al director revelació.
Els brasilers Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles han aconseguit el premi a la millor direcció per la pel·lícula Bacurau, una distopia que va guanyar el premi del jurat de Canes. També s’ha endut el premi de la crítica i el del Carnet Jove. La producció belga Adoration, una odissea juvenil de llibertat i bogeria dirigida per Fabrice du Welz, marxa del Festival de Sitges amb quatre guardons, inclosos el premis oficials especial del jurat i a la millor fotografia.
Palmarès repartit
Sitges reparteix molts premis, tretze de la secció oficial i més de quaranta comptant totes les seccions. Solen ser, a més, molt repartits. El premi al millor actor d’aquesta edició ha estat per a Milles Robbins pel seu paper a Daniel isn’t real, un film amb un amic imaginari entre els protagonistes, i el de millor actriu per a Imogen Poots i la seva interpretació a la distopia Vivarium, una altra crítica social, aquest cop a les immobiliàries i les dificultats de la gent jove per accedir a l’habitatge. “Estic gratament sorpresa per la quantitat de comentaris polítics a la majoria de les pel·lícules, no m’ho esperava”, va comentar Mary Jo Markey, que amb els altres quatre membres del jurat (a part dels esmentats, també la directora de càsting Nancy Bishop i el director Russell Mulcahy) ha hagut de visionar 35 pel·lícules de la secció Oficial Fantàstic a Competició. També destaquen entre els premiats pel jurat oficial tres pel·lícules franceses: la música del poètic i nostàlgic J’ai perdu mon corps (film animat) i dues mencions especials a l’humor de Le daim i Yves.
El palmarès de la 52a edició del certamen
Pel·lícula
‘El hoyo’ (Catalunya-Euskadi)
Direcció
Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles, per ‘Bacurau’ (Brasil)
Especial del jurat
‘Adoration’, de Fabrice du Weltz (Bèlgica-França)
Actriu
Imogen Poots, per ‘Vivarium’ (Irlanda)
Actor
Miles Robbins, per ‘Daniel isn’t real’ (EUA)
Guió
Mirrah Foulkes, per ‘Judy & Punch’ (Austràlia)
Música
Dan Levy, per ‘J’ai perdu mon corps’ (França)
Efectes especials
Iñaki Madariaga, per ‘El hoyo’ (Catalunya-Euskadi)
