Carme Forcadell es va aprofitar de la seva condició de presidenta del Parlament per crear una “legalitat paral·lela mancada de validesa”. Així ho considera el Tribunal Suprem, que en la sentència de condemna la identifica com la responsable d’haver provocat “una encadenada successió de recursos i impugnacions del govern de l’Estat davant el Tribunal Constitucional”. Unes impugnacions estatals que la mateixa Forcadell va desatendre: va arribar a “entorpir greument” l’acció judicial perquè els mandats dels jutges “van ser clarament esquivats”, tant els del Tribunal Constitucional com els de la jurisdicció ordinària; en concret, els emanats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Per tot plegat, el Suprem la condemna a 11 anys i mig de presó i la identifica com a culpable del delicte de sedició. La resolució judicial tracta de sintetitzar els motius que ha trobat la sala per emetre el càstig: “El que justifica la sentència de la senyora Forcadell és el seu paper decisiu en la direcció d’un procés de creació normativa que, malgrat la seva més que evident insuficiència jurídica, va servir d’il·lusòria referència per a una ciutadania que seria mobilitzada com a instrument de pressió al govern de l’Estat.” La fiscalia demanava una condemna de 17 anys de presó per rebel·lió, la mateixa pena que per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la segona petició més alta després de la de Junqueras. L’Advocacia de l’Estat, per la seva banda, la va acusar de sedició i va demanar 10 anys de presó. El tribunal s’ha quedat a mig camí a l’hora de concretar el càstig.