Condemnat per sedició i malversació de fons a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació, la sentència atribueix a l’exconseller d’Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència “un paper fonamental” en l’acció exterior en favor del procés. Literalment la sentència diu: “L’acusat Raül Romeva va assumir l’estratègia exterior del govern per legitimar internacionalment el referèndum.” El tribunal dona per provada l’autoria del delicte de sedició assenyalant que Romeva “era coneixedor que estava promovent la creació d’una legalitat paral·lela”. En l’argumentari, es destaca que Romeva “va intentar convèncer de la viabilitat de la construcció d’una República catalana”, “va relativitzar les dificultats logístiques” de l’1-0 i va “arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no donaven suport al referèndum”. La resolució subratlla que va “acusar l’Estat de vulnerar” tractats europeus i, “tot i aplicar-se l’article 155”, va afirmar que “la Generalitat no es faria enrere”. Conclou que va incórrer en una “contradicció flagrant” quan davant el tribunal va legitimar el referèndum emparant-se en el dret d’autodeterminació i justificant la “declaració d’independència” com “la necessitat d’iniciar un procés de diàleg”. La resolució qualifica aquesta tesi de “desfogament retòric” ja que per l’alt tribunal, per més “elasticitat que es vulgui donar al dret d’autodeterminació”, no hi ha cap supòsit on es pugui enquadrar el cas català. Quant al delicte de malversació, es recalca que el departament va incrementar el seu pressupost fins als 35 milions i que “sota la direcció” de Romeva es van fer “una sèrie de despeses” per finançar l’1-O. Malgrat la condemna, el tribunal “elogia” el perfil d’home de pau de Romeva.