La semillibertat i els permisos, a tocar
La junta de tractament té ara un màxim de dos mesos per classificar els presos polítics condemnats
La llei ja permet posar-los en tercer grau i que només vagin a dormir al penal
El Suprem, però, pot revocar-ho
Les elevades condemnes de presó imposades ahir pel Tribunal Suprem als nou presos polítics es poden veure alleugerides amb el seu compliment en semillibertat, de manera immediata, o amb permisos, d’aquí uns mesos, tal com permet la llei, malgrat que l’última paraula la té el tribunal sentenciador. És a dir, el Suprem. La llei orgànica penitenciària fixa que un reclús pot ser classificat de manera inicial en tercer grau; és a dir, només anar a dormir a la presó, si compleix unes condicions socials i familiars, que res tenen a veure amb si la condemna és alta o no, ja que se cerca la seva rehabilitació. Per obtenir la llibertat condicional sí que cal haver complert 3/4 parts de la condemna.
La segona possibilitat per als polítics catalans és que siguin classificats en segon grau, on hi ha la majoria de reclusos, i tinguin permisos de sortida puntuals (recollits en l’article 100.2 del reglament penitenciari). Per això, però, es requereix haver complert 1/4 part de la condemna, que en el cas de l’exvicepresident Oriol Junqueras, amb la pena més alta de 13 anys de presó, necessita haver complert tres anys i dos mesos tancat. El 2 de novembre el líder d’ERC ja haurà complert dos anys empresonat, com l’exconseller Quim Forn. Els Jordis compliran dos anys tancats, demà.
Així, a partir d’avui mateix, les juntes de tractament –formades per psicòlegs i altres professionals tècnics– de les tres presons on són els polítics –Lledoners, Mas Enric i Puig de les Bassas– estudiaran individualment la situació de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l’exvicepresident Junqueras, dels exconsellers Dolors Bassa, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, i dels líders d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per fer-los un programa individual de tractament i un calendari de compliment de la condemna, amb la classificació (hi ha tres graus). La secretaria de Mesures Penals, que depèn del Departament de Justícia, que encapçala Ester Capella, aprovarà la proposta tècnica i l’executarà.
Refús a la petició fiscal
Amb la decisió penitenciària executada, és quan la fiscalia pot presentar un recurs a aquesta resolució administrativa de la Generalitat i ho ha de fer davant de cada jutge de vigilància penitenciària que tingui assignada les presons del Barcelonès, Tarragona i Girona. Les defenses dels presos polítics, que a partir d’avui ja compleixen i resten dies de la condemna, inclòs tots els dies en presó preventiva, poden també presentar recurs. I si el jutge de vigilància penitenciària no atén les demandes de les parts, es pot presentar un recurs d’apel·lació al tribunal sentenciador, que en aquest cas són els set magistrats del Suprem.
Passi el que passi, el tribunal, presidit pel magistrat Manuel Marchena, ja ha rebutjat en la sentència exigir que se’ls apliqui l’article 36.2 del Codi Penal, com reclamava la fiscalia, que implica que no poden obtenir permisos fins haver complert la meitat de la pena. Aquest supòsit és una mesura excepcional que s’aplica a reclusos perillosos, com ara depredadors sexuals.
“Els acusats han estat castigats, a més de les penes privatives de llibertat associades als tipus pels quals es formula la condemna, a penes d’inhabilitació absoluta que exclouen el sufragi passiu i la capacitat per assumir responsabilitats, com ara aquelles per les quals estaven exercint en el moment de delinquir”, sosté el Tribunal Suprem en la sentència. És a dir, que en les penes d’inhabilitació a càrrec públic ja veu una difícil reincidència en la seva acció política. L’alt tribunal espanyol hi afegeix que confia en els sistema establert legalment. I hi recorda que és la fiscalia la que té el paper de vetllar per la legalitat de les resolucions administratives penitenciàries “davant decisions contràries a la legalitat, que ha d’inspirar l’execució de les penes privatives de llibertat”.
Des del Departament de Justícia s’aclaria ahir que per accedir a la classificació del tercer grau “no cal un penediment com a tal”, sinó que es controla si la persona té antecedents penals, suport familiar, i una feina per poder tornar a la societat amb garanties que no tornarà a delinquir. En aquest sentit, el president d’Òmnium Cultural, segons els seus advocats, insistia que no vol cap benefici penitenciari en considerar que no ha comès cap delicte. Fer renunciar a uns ideals polítics és ben proscrit en un estat de dret.
Actualment, dels 8.500 reclusos que tenen les presons catalanes, un 26% (2.210 persones) estan en règim de tercer grau. Justícia hi afegeix que un 40% dels condemnats que no tenen antecedents penals; és a dir, que són primaris, són des d’un bon principi classificats en el tercer grau, en el qual només van a dormir a la presó i surten per fer activitats amb ONG o a treballar. I una dada més per constatar el seu ús: un de cada dos classificats en tercer grau ho va ser abans de complir la meitat de la pena.
LES XIFRES
Iñaki Urdangarin, el precedent més recent
El Departament de Justícia, que dirigeix la republicana Ester Capella, ha estat criticat per alguns partits de l’oposició i sindicats de presons per sostenir que des que els presons polítics són en penals catalans no han parat de rebre suposats privilegis, com ara en el menjar i visites, emmascarades en autoritats. Cap denúncia, però, ha estat portada al jutjat. La sospita més greu la va llançar la fiscal general de l’Estat, el setembre passat, en incloure en la seva memòria anual opinions, no fets, en què es posava en dubte la professionalitat de tots els treballadors de presons i el seu màxim responsable, Amand Calderó, per si complirien la legalitat en l’execució de la pena amb els presos polítics. L’endemà es va produir un precedent clau: Iñaki Urdangarin, cunyat de Felip VI, en complir un any tancat de la condemna de prop de sis anys de presó per un delicte econòmic, ja pot sortir dos dies de la presó per fer tasca social, segons va resoldre un jutge, emparant-se en l’article 117 del reglament penitenciari.