L’exconseller d’Empresa i de Cultura Santi Vila ha estat dels que més ben parats han sortit de la sentència, però prèviament ja havia fet els seus mèrits perquè això fos així. Va dimitir del seu càrrec poc abans de la proclamació de la declaració unilateral d’independència, mentre que la resta de comandaments intentaven pilotar el vaixell enmig de la tempesta. Es va posar el salvavides i es va situar a prop dels bots, no fos cas que s’obrís una via d’aigua a la nau. Se l’acusava de malversació i desobediència, delictes situats a la banda baixa del rànquing d’acusacions. Durant el judici, la seva presència traspuava incomoditat pel fet que, per a molts, tot i que no li ho diguessin a la cara, havia actuat amb certa deslleialtat, si no traïdoria. “Per haver defensat la meva lleialtat a la Constitució, he rebut també garrotades a Catalunya”, va dir en el judici. Va entrar a la presó d’Estremera, però no hi va ser ni 24 hores. Tampoc hi haurà d’entrar ara, perquè ha estat absolt del delicte de malversació. Sí que ha estat considerat culpable de desobediència, un delicte que no implica la pena de presó. El que sí que haurà de fer és pagar una multa: una quota diària de 200 euros durant deu mesos, amb responsabilitat personal subsidiària d’un dia per cada dues quotes que no pagui. També se l’inhabilita de manera especial per a l’exercici de càrrecs públics electes, tant pel que fa a l’àmbit estatal com a l’autonòmic i al local, així com per a l’exercici de funcions de govern en els mateixos tres àmbits, amb una durada d’un any i tres mesos.