La sentència conclou que l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa va tenir una “intervenció decisiva” en el referèndum per garantir que els centres de votació estiguessin oberts l’1-O, “blindant-los davant una eventual negativa dels seus directors”. Condemnada a dotze anys de presó i dotze d’inhabilitació per delictes de sedició i malversació, la sentència recull, literalment, que, “per evitar riscos”, l’exconsellera va assumir les competències de tots els directors dels centres cívics des del 28 de setembre i fins al 2 d’octubre. La resolució remarca que ho va fer l’endemà que el TSJC ordenés tancar els col·legis electorals el dia 1 d’octubre. En aquest sentit, a l’inici de la sentència, s’atribueix erròniament a Bassa la titularitat d’Ensenyament: “El 29 de setembre, Dolors Bassa va retirar als funcionaris d’Ensenyament i Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, i es va assegurar així la disponibilitat d’aquests centres.”

El Tribunal Suprem destaca que Dolors Bassa, com a consellera, va adoptar “decisions executives imprescindibles” per poder celebrar el referèndum. El text remarca que, tot i que en el judici Bassa declarés que s’havien acatat les suspensions dictades pel Tribunal Constitucional, “la realitat probatòriament contrastada és una altra”. Així, “es fa patent l’existència d’una estratègia concertada amb altres membres del govern, a la qual es va afegir de manera activa” per “fer un torcebraç amb l’ordre constitucional” i convertir Catalunya en un “estat sobirà”. En aquest sentit, es destaca que Bassa va “encoratjar la participació i la mobilització social”. Sobre les protestes del 20 de setembre, Bassa va declarar en el judici que no es va moure del seu despatx de la conselleria. La sentència remarca, però, que va publicar un missatge a través de Twitter en què defensava “la democràcia, la llibertat i el mandat dels catalans”. El Suprem destaca, a més, el correu electrònic que va enviar l’endemà dels escorcolls, en què qualificava l’actuació de la fiscalia d’“injusta i lamentable”. La resolució assenyala també que Bassa va convidar els treballadors de la Generalitat a participar en el referèndum de l’1-O.

Pel que fa al delicte de malversació, la sentència indica que Bassa “va assumir de manera efectiva el compromís econòmic del departament que dirigia”. A banda de la cessió de locals per a la consulta, la sentència indica que la conselleria de Bassa va assumir els encàrrecs de l’empresa Unipost.