“La mesa del Parlament té entre les seves funcions qualificar els textos i documents de naturalesa parlamentària i declarar la seva admissió o inadmissió a tràmit. Per aquest motiu, no haurien d’haver estat admeses a tràmit i s’haurien d’haver paralitzat totes les propostes contràries a l’ordre constitucional.” La sentència castiga especialment la tramitació legislativa que es va portar a terme a la mesa del Parlament durant els fets d’octubre del 2017.

De cara a futures accions, ara sota la signatura de Roger Torrent, en què la mesa del Parlament torna a ser el focus per a la tramitació de textos que anirien en contra dels dictàmens del Constitucional, la sentència reitera i adverteix que el que van fer els membres de la mesa va ser una desobediència continuada de les normes constitucionals, estatutàries, legals i de solucions judicials.

El Suprem situa el dispositiu de la desobediència en l’aprovació el 6 i el 7 de setembre del 2017 de les lleis de referèndum i transitorietat jurídica va donar el tret de sortida, segons el Tribunal Suprem, a tot un reguitzell de tramitacions legislatives que, sobre la base d’aquests textos legislatius, es va desenvolupar en “oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel Tribunal Constitucional” i gràcies a una “ estratègia concertada pels principals acusats” per crear una “aparent cobertura jurídica que permetés fer creure a la ciutadania que quan votés ho estaria fent a favor d’un acte fundacional de la república”. Així, si bé els textos ni la DUI van tenir efectes jurídics, la sentència el que dicta, per a futurs actes similars, és que un cop fet els requeriments i declarada la suspensió pel Constitucional, la mesa del Parlament, i en aquest cas Carme Forcadell, eren els principals competents per aturar qualsevol tramitació relacionada amb els actes suspesos. La sentència també recorda els informes del lletrat major i del secretari general del Parlament, que consideraven que les tramitacions eren contràries a les resolucions del tribunal. La tramitació de les lleis, diu la sentència, es va desenvolupar a partir d’una “interpretació singularitzada” del reglament del Parlament, amb l’objectiu d’imprimir “una inusitada celeritat a l’aprovació d’aquells dos textos legals i, sobretot, de silenciar la veu dels grups parlamentaris que estaven en desacord amb el procés de ruptura.

“L’activitat parlamentària va tenir com a complement tota una sèrie d’actes reglamentaris dirigits a fer possible tot allò que el Tribunal Constitucional havia declarat il·legal”, recull de forma constant la sentència. Avís per a navegants, tenint en compte que la mesa del Parlament avui mateix o en els pròxims dies tindrà sobre la taula previsiblement propostes de resolució que podrien contravenir el contingut suspès o anul·lat pel Tribunal Constitucional, com ara temes relacionats amb el procés independentista, l’exercici del dret d’autodeterminació o tot allò que faci referencia a resolucions parlamentàries del passat que ja estan anul·lades, com la resolució 1/XI, que va donar lloc a tot el procés. Tot i que el president, Roger Torrent, ja ha avançat que no convertirà la mesa del Parlament en un òrgan censor, la sentència recorda que el Parlament no pot tramitar textos il·legals, i més quan tant el president com la resta de membres de la mesa ja han estat advertits amb requeriments personals, la qual cosa comportaria que a partir d’ara qualsevol altra tramitació d’un text que es basa en resolucions ja qualificades d’il·legals comportaria la presentació d’una querella contra els membres de la mesa per part de la fiscalia per un delicte de desobediència, és a dir, la via Forcadell.