El Regne Unit i la Unió Europea (UE) van aprofitar fins a l’últim minut ahir per tractar d’arribar a un acord pel Brexit en una altra jornada maratoniana plena de nervis, de presses i de sentiments contraposats. A l’hora de tancar aquesta edició encara no s’havia arribat a un acord, tot i que el sentiment que hi havia era que estaven molt a prop d’arribar-hi. “Vull creure que l’acord s’està tancant i que el podrem aprovar demà [avui]”, va declarar el president francès, Emmanuel Macron, des de Tolosa, on es va reunir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, la vigília de la cimera europea que se celebra avui i demà a Brussel·les i on s’ha de debatre el Brexit. També Merkel es va mostrar optimista.

El president de la Comissió Europea, Donald Tusk, va reconèixer que si hagués hagut d’apostar dimarts ho hauria fet per un acord, però que ahir les coses havien canviat i “havien aparegut certs dubtes al costat britànic”. Els dubtes als quals es referia Tusk els va sembrar el Partit Unionista Democràtic (DUP), irlandesos i socis de govern de Boris Johnson. S’assenyala que els negociadors britànics i els europeus havien arribat a un principi d’acord, però que el DUP el va bloquejar.

El punt de bloqueig és i ha estat des del començament Irlanda del Nord i la frontera amb Irlanda. Es tracta d’un dèficit que arrossega el Regne Unit des de l’època colonial amb el qual els brexiters no comptaven quan van iniciar la campanya per sortir de la UE. Irlanda i la Unió volen que hi hagi una única unió duanera a tota l’illa d’Irlanda, tal com requereixen els acords de pau signats el 1998, que van posar fi a 30 anys de conflicte armat entre nacionalistes proirlandesos i unionistes probritànics a Irlanda del Nord.

L’acord de Theresa May establia una salvaguarda que deixava tot el Regne Unit dins de la unió duanera i del mercat únic de forma indefinida si no arribaven a un acord comercial. Johnson fa dues setmanes va proposar eliminar la salvaguarda i que, a canvi, Irlanda del Nord sortís de la unió duanera amb la resta del país i que la regió es quedés sota regulació comunitària en matèria de productes agroalimentaris i manufacturats.

Johnson donava al Parlament de Belfast (que fa dos anys i mig que està tancat) la possibilitat de decidir per votació tornar a ser part del mercat únic britànic cada quatre anys a partir del 2025. Irlanda va rebutjar-ho perquè considerava que afavoria el DUP i perjudicava els nacionalistes proirlandesos, que són europeistes.

Ahir el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va mantenir una nova conversa telefònica amb Johnson i va reconèixer que s’havien fet progressos, però que encara hi havia discrepàncies pel que fa al que ell anomena “consentiment i duanes”. Pel que fa a duanes, es refereix a trobar la manera de crear una unió duanera a tota l’illa d’Irlanda. Això significaria traslladar la frontera al mar que separa les illes d’Irlanda i la Gran Bretanya. El DUP s’hi oposa perquè considera que portaria a la llarga a la reunificació de l’illa d’Irlanda.

Per “consentiment” s’entén que és la forma com Stormont pot decidir el futur de la regió en cas que no s’arribi a un acord comercial abans del 31 de desembre del 2020, quan s’acaba el període de transició estipulat en l’acord signat per May. S’assenyalava que Johnson havia fet concessions importants en aquests dos punts, acords suficients per tancar un acord, però es va trobar amb l’oposició del DUP. “Les discussions continuen, ha de ser un acord sensible que unionistes i nacionalistes acceptin”, va dir Arlene Foster, la líder del DUP.

El comissari europeu de Migracions, Dimitris Avramópulos, va dir: “Les converses han estat constructives, però hi ha significants afers per resoldre.” En canvi, des del govern britànic es respirava optimisme ahir a la tarda. “Les negociacions van de forma esplèndida”, va afirmar Jacob Rees-Mogg, líder conservador als Comuns. Des de sempre els brexiters han dit que la UE cediria en el temps de descompte. S’assenyalava també que Johnson hauria de demanar una pròrroga tècnica de dos mesos perquè els estats membres tinguessin temps d’estudiar un acord.