Les revoltes per l’encariment del metro han causat ja onze morts
El president Piñera assegura que el país “està en guerra contra un enemic poderós”
La suspensió de l’augment del preu del bitllet no aconsegueix restablir la calma
“Xile està en guerra.” Ho diu el president, Sebastián Piñera, qui, acorralat per quatre dies de protestes contra la pujada del bitllet de metro, ha deixat en mans de l’exèrcit el control dels carrers de Santiago i altres grans ciutats.
La mesura que va encendre la revolta ja ha estat revocada pel govern, però no n’hi ha hagut prou per reduir la tensió. Xile, la perla llatinoamericana del creixement econòmic i l’ordre institucional, dona mostres d’esgotament. Primer els joves i després la resta de sectors de la societat han sacsejat l’aparent calma d’aquest “oasi sud-americà”, tal com anomena Piñera el seu país.
Els incidents iniciats divendres van deixar almenys onze morts, víctimes d’incendis contra empreses públiques, bancs i transports. Sense serveis de metro –a causa de la destrucció d’almenys 80 estacions– ni autobusos urbans, desenes de milers de xilens van intentar ahir tornar a la normalitat, entre la runa d’un cap de setmana de fúria.
El cost parcial dels danys pujava a principis de setmana a uns 300 milions d’euros. Ahir al vespre, regia encara el toc de queda a Valparaíso, ciutat on té la seu el Parlament, a l’oest de Santiago, i l’exèrcit havia desplegat 9.000 homes pels carrers de la capital.
El toc de queda no s’havia imposat a Xile des del 1987, quan encara manava el dictador Augusto Pinochet. El president Piñera va recórrer a aquesta mesura de màxims després que es desbordessin les manifestacions, iniciades per joves estudiants que van fer una crida a no pagar el bitllet del metro per protestar contra l’última pujada, de 0,99 a 1,03 euros. L’augment és petit, però s’afegeix a una llarga cadena iniciada el 2007, quan costava 0,52 euros.
Sanitat pública mínima
La crisi del metro ha estat la gota que ha fet vessar un vas que s’ha omplert, any rere any, a l’únic país sud-americà membre de l’OCDE, que té un creixement d’un 2,5% anual i els comptes en ordre.
Però els xilens veuen com el cost de la sanitat, l’educació, el transport i altres serveis públics està lligat al valor del dòlar en el mercat internacional, mentre que els seus ingressos són en moneda nacional.
El cost de l’habitatge a Santiago ha pujat un 150% des del 2009, però els salaris han augmentat només un 25%, fins a l’equivalent de 700 euros mensuals per set de cada deu ciutadans. Xile és una economia de mercat amb mínims serveis estatals. La salut pública és gairebé inexistent i les famílies que volen enviar els seus fills a la universitat s’han d’endeutar de per vida.
Han estat els joves els que han trencat el sostre de vidre, amb estratègies cada vegada més violentes. La resposta oficial ha estat, fins ara, la militarització de les grans ciutats, sota una lògica de país en guerra, com va dir Piñera. “Ens enfrontem a un enemic poderós que està disposat a cremar hospitals, el metro i els supermercats, amb un grau d’organització propi d’un grup criminal”, va dir.
Hores després, però, el cap de la Defensa Nacional, el general Javier Iturriaga, va rebaixar l’escenari de catàstrofe dibuixat pel president. “Soc un home feliç i la veritat, no estic en guerra amb ningú”, va assegurar el militar. La classe política es mostra desbordada, dividida entre els que demanen duresa contra els revoltats i els que atribueixen el problema a la “desigualtat” de Xile, tal com va assenyalar el ministre de Desenvolupament Social, Sebastián Sichel. Ahir hi va haver més enfrontaments als carrers, una evidència que aquesta crisi, la pitjor des del restabliment de la democràcia a Xile, està lluny de solucionar-se.