El Departament de Justícia dels EUA té obert un cas de caràcter criminal sobre l’origen del Russiagate, la investigació de la trama russa sobre la possible ingerència de Moscou en les eleccions presidencials del 2016 per afavorir l’elecció de Donald Trump.

Amb tot l’embolic dels interrogatoris del Congrés sobre l’escàndol de la trucada del president al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelinski, per demanar-li que investigui el seu rival demòcrata Joe Biden i la possibilitat cada vegada més real que el procés d’impeachent arribi a votar-se abans de finals d’any, com a mínim a la Cambra de Representants, l’afer rus que havia dominat tot l’inici del govern Trump semblava haver quedat enterrat.

Després de l’informe de Robert Mueller, el fiscal especial per al cas, semblava que s’havia girat full amb una conclusió que no havia deixat content ningú: per una banda es va comprovar que va haver-hi ingerència de Moscou en les eleccions, però cap determinació ni conclusió sobre si el president havia obstruït la justícia i, per tant, havia comès un delicte.

Al cap de Donald Trump, no obstant això, el tema mai ha desaparegut. La “cacera de bruixes” que va marcar els primers dos anys i escaig com a president han estat pal de paller de les seves queixes i retòrica de “notícies falses”, “farses” i “caceres de bruixes”, i base dels seus dubtes, desconfiança i mania persecutòria contra les agències d’espionatge del país.

Si l’informe de Mueller es va publicar a l’abril, al maig el fiscal general dels EUA, William Barr, va engegar la revisió de com es va arribar a iniciar la investigació de la trama russa. Trump sempre ha defensat, sense proves, que va ser espiat i que tot va començar per motius polítics, i vol intentar descobrir si les seves acusacions tenen alguna base.

Específicament, el mandatari volia saber si les “activitats de recollida de dades dels serveis d’informació” van ser “legals i apropiades”, segons el diari The Washington Post, amb un enfocament cap al personal de l’FBI i els integrants de l’equip de Mueller, de qui sempre va criticar un interès partidista en la investigació.

El que va començar com un procés administratiu de revisió de processos i burocràcia s’ha convertit en un potencial procés criminal. Ningú sap per què ni quan es va produir el canvi, ni què va provocar la mutació, ni quin crim s’està perseguint. Només que al capdavant de l’esforç hi ha el fiscal general de Connecticut, el republicà John Durham, i que en un principi, segons les normatives oficials, el canvi s’hauria d’haver produït per l’existència d’una “indicació raonable” que hi ha “proves objectives” que puguin dur a un procediment judicial.

El canvi al terreny criminal permet que es puguin emetre citacions judicials per obtenir informació de potencials testimonis, però el significat real del canvi o si l’evolució significa que és un assumpte que ha augmentat en gravetat i importància es desconeix.

Segons el New York Times, el diari que va destapar la notícia, ja s’ha interrogat dues dotzenes de funcionaris per intentar determinar si va haver-hi biaix en l’inici de la investigació.

Pels aliats del president, el canvi podria ser indicatiu que s’ha trobat mala praxi sobre com es va iniciar la investigació del Russiagate, fet que avalaria la creença del president.

Pels crítics del president, tot l’afer grinyola. No només per la desconfiança que tenen en la figura de Barr, de qui s’ha demostrat que Trump l’utilitza gairebé com un advocat personal per a les seves causes en comptes del fiscal de tot el país. Temen que pugui utilitzar el cas criminal per acusar judicialment rivals polítics, a escassos mesos de les eleccions.

També es qüestiona el moment en el qual es pren la decisió i apareix als mitjans, com si s’estigués buscant un contrajoc amb motivació política per diluir l’afer ucraïnès que està perseguint el president.

Precisament sobre l’afer de l’impeachment, els mitjans locals asseguren que la setmana vinent un funcionari de la Casa Blanca corroborarà la denúncia de l’ambaixador nord-americà a Kíev, William Taylor, sobre el condicionament de l’ajuda militar a Ucraïna a canvi que Kíev investigués el fill de Biden. Fins i tot es rumoreja que l’últim exassessor en seguretat nacional del govern Trump, John Bolton, està en negociacions per anar al Congrés i deixar-se interrogar.