La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desenterrat la idea de convertir en comarcals alguns dels 29 jutjats mixtos (inclouen processos civils i penals), que actualment estan especialitzats en violència de gènere, un projecte que el 2016 va descartar el Departament de Justícia arran de les queixes de l’Advocacia Catalana i d’entitat de dones.

En concret, l’1 d’octubre passat, el TSJC va acordar de proposar a tots els operadors jurídics i a la Generalitat que set jutjats de violència contra la dona assumeixin la competència d’altres partits judicials a la zona del Barcelonès i del Vallès Occidental, ja que en un informe estadístic del 2015 al 2018 conclou que no arriben ni a la meitat de la càrrega de treball fixada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en aquests jutjats són 1.600 causes a l’any. La llei orgànica 7/2015 permet que un partit judicial assumeixi denúncies i investigacions de violència masclista d’un o més partits judicials de la demarcació per fomentar l’especialització, com aposta el TSJC.

La inspecció del CGPJ va proposar a la sala de govern de l’alt tribunal català que el jutjat de violència masclista de Sant Feliu de Llobregat assumís la feina dels jutjats d’Esplugues i de Martorell, ja que té la meitat de causes que exigeix el mòdul. El TSJC aprofita aquest suggeriment per aplicar-ho en sis partit judicials més. Són els cinc jutjats de violència contra la dona de Barcelona als quals falta un 5% per arribar al mòdul, segons el TSJC, que assumirien les causes del jutjat de l’Hospitalet de Llobregat, que té un 25% més de feina; el jutjat de violència de Badalona (-20% del mòdul) també es faria càrrec del de Santa Coloma de Gramenet; el jutjat de Granollers (-35%) sumaria el del Mollet del Vallès; el jutjat de Gavà (-50%) estendria la seva jurisdicció al de Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat; el jutjat especialitzat de Sabadell (-30%) ampliaria la seva jurisdicció al de Cerdanyola del Vallès, i, finalment, el jutjat de Terrassa (-35%) tindria el de Rubí.

Aquests canvis s’han d’aprovar a través d’un reial decret si les administracions competents, el Ministeri de Justícia i el departament, que dirigeix Ester Capella, hi estan d’acord. El Consell de l’Advocacia Catalana va precisar ahir que encara no ha rebut oficialment aquesta proposta i que espera que ara s’obri un període de consultes en les comissions de treball, que comparteixen amb la judicatura i l’administració.

En aquest sentit, Eva Ribó Fenollós, presidenta de la Comissió de Violència de Gènere i Igualtat de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats de Sant Feliu de Llobregat, va declarar que des del consell sempre defensen “la justícia de proximitat”, i especialment en aquests casos, on costa que la dona faci el pas de denunciar el maltractador. “La distància pot fer desistir la víctima perquè la majoria tenen pocs recursos econòmics”, va sostenir Ribó. La degana de Sant Feliu hi va afegir: “Actualment des de l’advocacia, els Mossos i els jutjats ens estem formant per donar una atenció més acurada a aquestes víctimes, i les mesures que prenguem han de ser per ajudar-les i intentar posar fi a aquesta xacra.” Aquest any set dones han estat assassinades per les seves parelles o excompanys, dos d’elles havien posat una denúncia prèvia. Els Mossos han rebut 10.053 denuncies de violència masclista fins al setembre passat.