El debat sobre la sentència del Suprem als independentistes catalans va ser rebut amb un ple total a l’auditori del Centre d’Estudis Jurídics (Cefje), ahir. I malgrat l’enuig del president del TSJC comunicat al Departament de Justícia per haver enviat aquesta convocatòria a tots els professionals de l’administració de justícia perquè la podrien confondre amb un pla de formació compartit, va ser una classe magistral dels quatre ponents.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va inaugurar el debat Primeres reflexions jurídiques sobre la sentència del procés assegurant: “La duresa de la sentència ha creat un divorci entre la ciutadania i el poder judicial.” I va desitjar que “el coneixement i el rigor dels ponents ens mostrin el camí per trobar el desllorigador d’aquest atzucac”. Els juristes no es van mossegar la llengua. La catedràtica de dret penal de la UAB Mercedes García Aran va afirmar que tothom sabia que no es podia “arribar a la proclamació de la república sense trencar un plat”. Amb tot, va sostenir que les penes imposades són “excessives”, i que el que realment va passar podria encaixar en el delicte de resistència a l’autoritat més que no pas en el de sedició. García Aran va negar que la sentència permeti ara condemnar per sedició qualsevol manifestació, i hi va afegir: “Les declaracions de l’ANC i d’alguns polítics com ara el president Torra en què validen la violència no ens ho posen facin perquè els presos aconsegueixin l’indult.” I el catedràtic Josep Maria Tamarit, des del públic, hi va afegir que “des d’avui mateix els nou presos poden gaudir del règim obert, amb el reglament a la mà”. L’exfiscal del TSJC José María Mena, sempre lúcid i àcid, va admetre: “El clima de crispació no ajuda. Conec Sànchez, i em dol per ell i per tots que ara siguin ostatges d’una batalla política.” Amb les preguntes “Perquè i per a què aquestes penes?”, Mena va compartir que no es complia el principi de proporcionalitat dictat pel TC per la “severitat” de la sentència. Va explicar que, en el debat de la Constitució, Solé Tura parlava dels “delictes d’intencionalitat política”, i que la presó té la finalitat de reinserció social, però “la convicció política no té tractament”, i va desitjar que tot plegat es resolgui de manera civilitzada. Els catedràtics Enoch Albertí i Jordi Nieva van exposar els efectes en el dret de protesta, la inviolabilitat parlamentària i els drets polítics.