El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va rebutjar ahir donar el seu vistiplau a un nou referèndum d’independència a Escòcia, mentre que el Partit Laborista, primer de l’oposició al Regne Unit, va suggerir que no l’intentaria “aturar”.

La qüestió d’una nova consulta ha entrat en la campanya electoral britànica després que la ministra principal escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, avancés aquesta setmana que sol·licitarà a Londres les competències per organitzar un plebiscit després de les eleccions generals del 12 de desembre. Sturgeon va considerar que Londres no es pot oposar a la celebració d’un referèndum si ho demana el poble.

El 2014, la permanència d’Escòcia al Regne Unit es va imposar amb un 55% dels vots en un referèndum que per al primer ministre britànic va ser “un esdeveniment únic en una generació”.

“No crec que la gent d’aquest país pensi que els referèndums siguin el millor per mantenir l’harmonia”, va considerar en una entrevista a la cadena Sky News el mandatari conservador, favorit en les enquestes per a les pròximes generals.

Des de l’oposició, en canvi, la portaveu d’Empreses laborista, Rebecca Long-Bailey, va deixar la porta oberta a la possibilitat d’un segon plebiscit en cas que el seu partit arribi al poder. “Si després de les pròximes eleccions el govern escocès determina que vol promulgar un altre referèndum, i tiren endavant tot el procés legislatiu dins del seu mateix executiu, llavors nosaltres, com a govern, no ens interposaríem en el seu camí”, va afirmar Long-Bailey.

D’altra banda, el líder del Partit del Brexit britànic, Nigel Farage, va anunciar ahir que no es presentarà com a candidat a diputat en les eleccions generals que celebrarà el Regne Unit el 12 de desembre. Farage, però, farà campanya per demanar el vot pels prop de 600 candidats que tractaran d’obtenir un escó amb un programa que defensa abandonar la Unió Europea (UE) sense un acord, un trencament al qual es refereixen com un Brexit net.

Les enquestes situen el Partit de Brexit, una formació creada aquest any, com a quarta força a la Cambra dels Comuns amb un 11% dels vots.

El 2015, Farage va aconseguir, al capdavant del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), un 12,6% dels vots, però tan sols va obtenir un diputat, a causa del sistema de repartiment electoral britànic, pel qual tan sols el candidat més votat en cada circumscripció accedeix a un escó. “He pensat molt sobre això, sobre com puc servir millor a la causa del Brexit, va dir ahir Farage, que va assegurar que no vol dedicar-se a la política “la resta de la seva vida”. “Intento aconseguir un seient al Parlament o serveixo millor a la causa recorrent el Regne Unit al llarg i ample per donar suport als 600 candidats?”, es va preguntar Farage durant una entrevista a la cadena BBC, en què va detallar que ha optat per la segona opció.