Amb una dessuadora taronja –com la que duia el 18 d’octubre passat a Via Laietana, quan assegut pacíficament remenava la seva motxilla i va ser placat per un grup d’agents de la policia espanyola, en un vídeo viral que ha colpit tothom–, en Guillem, de 17 anys i acompanyat dels seus pares, Anna i Miquel Àngel, dels seus advocats d’Alerta Solidària i d’amics i veïns de Sant Cugat, va estar present, sense intervenir, en un acte per explicar el seu cas ahir a la plaça Octavià del municipi.

La seva advocada, Norma Pedemonte, va detallar que han presentat una querella pels delictes contra la integritat moral, garanties constitucionals i delicte lleu de lesions contra almenys vuit agents identificats durant la seva reducció i detenció. En Guillem ha escrit els maltractaments rebuts en una carta, que va llegir una amiga de la família, on deixa clar que només anava a manifestar-se a la vaga general, i que quan es despista i no veu la càrrega policial és perquè “buscava a la motxilla un clinex per al company del darrere”. Recorda “vuit o nou agents a sobre seu, cops, ràbia, por i dolor, molt dolor als canells.” I també que el duien cap a la prefectura de Via Laietana, i li feien ajupir el cap “com un terrorista”. Allà “em picaven el cap i el clatell, quan aixecava la vista. Em van humiliar: em van posar de cara a la paret i de genolls”. Cinc hores després el van dur amb dues noies i un noi detinguts a la comissaria de la Verneda, “on es burlaven de mi”. Un suc i unes galetes per sopar i visita al CAP més proper “emmanillat i vigilat sempre per la policia”, una irregularitat que repeteixen altres detinguts, tant pels Mossos com per la policia espanyola.

L’endemà va ser conduït al jutge de menors de Barcelona, que va ordenar la seva llibertat vigilada, que implica el control d’un treballador de Justícia juvenil, i no poder acostar-se a menys de 200 metres a Via Laietana, ja que se l’acusa de desordres públics i atemptat a l’autoritat, malgrat que la policia fins ara, segons la defensa, no ha acreditat res més que el que duia a la motxilla. “Guillem, et demanem perdó, has estat víctima d’una injustícia”, li deia públicament el seu pare, en l’acte, ja que quan van dir-li que estava detingut va renyar-lo, ja que pensava que “alguna cosa hauria fet”.