Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig defensen que ara tenen proves “més contundents” perquè la justícia belga tombi la nova euroordre emesa contra ells. “La nostra defensa ja era molt sòlida, però ara ho és encara més”, subratlla Comín en declaracions a l’ACN.

“L’entomem amb la fermesa i fortalesa que durant aquests dos any hem pogut recollir més proves i demostracions que (a Espanya) no existeix la separació de poders i per tant, això no es pot parlar que sigui una democràcia”, diu Puig, per a qui el Suprem reclama l’extradició per malversació i desobediència. Per Puig, la nova euroordre és una “vergonya jurídica i política en l’àmbit internacional”.

En la mateixa línia, Comín, contra qui s’ha emès l’euroordre per sedició i malversació, té la “convicció” que “en qualsevol estat democràtic entendran que aquests fets no només no constitueixen un delicte de sedició, sinó que són l’exercici d’uns drets fonamentals”. És per aquest motiu que diu afrontar l’euroordre “amb tota la tranquil·litat del món” perquè creu que “cap altra democràcia europea és capaç de seguir la corrent” a Espanya.

Puig i Comín defensaran davant la justícia belga que s’han vulnerat drets fonamentals, com per exemple el de la presumpció d’innocència, des del principi del procés. Segons han explicat, també al·legaran la manca de “garanties per a un judici just” i que a Espanya hi ha “manca de separació de poders” i “ingerència de l’executiu sobre el judicial”. “Ens estan dient que som culpables abans d’anar-hi i, si no tenim un judici just a Espanya, val més que tinguem un judici just a Europa”, diu Puig, que assegura tenir moltes declaracions de representants de l’estat, entre els quals hi ha Felip VI o presidents del govern, que mostren la “manca de separació de poders” a Espanya. “Esperem que no retirin l’eruoordre dos dies abans de la decisió del jutge belga”, apunta Comín.

Per la seva banda, Meritxell Serret, l’única membre del govern a l’exili que Espanya de moment no ha reclamat, no descarta que la justícia espanyola emeti una nova euroordre contra ella en les pròximes setmanes o mesos. Serret, que actualment és delegada del Govern davant la Unió Europea, està a l’espera que es “concreti” la seva situació jurídica.

Malgrat la incertesa, Serret referma el seu compromís amb el càrrec. “La voluntat és seguir com fins ara fent la feina al capdavant de la delegació”, remarca. Pel que fa a la nova euroordre contra la resta d’exconsellers, assegura “confiar en la justícia europea i belga” i insisteix en la necessitat que la qüestió catalana “torni a la política” perquè “la repressió no té cap sentit”.

El tribunal de primera instància belga va rebutjar el 2018 la segona euroordre contra Comín, Puig i Meritxell Serret per un error de forma, mentre que la justícia d’Escòcia no es va arribar a pronunciar al respecte en el cas de Ponsatí. Llarena va retirar la petició d’extradició contra tots els exmembres del Govern després que la justícia alemanya es negués a extradir l’expresident Carles Puigdemont per rebel·lió.