Gran angular

Garantir el futur del sistema elèctric

Les petites distribuïdores reivindiquen la seva missió estratègica en la transició energètica i reclamen que es reconegui la seva especificitat en la retribució

Les petites competeixen en condicions de clar desavantatge

La pime elèctrica, la petita distribuïdora arrelada al territori, ha tingut un indiscutible protagonisme a l’hora de garantir la seguretat i la garantia del subministrament. Una missió que guanya en responsabilitat ara que tot just engeguem la transició elèctrica, i és per això que les distribuïdores demanen un model retributiu amb què puguin afrontar les inversions que s’escaiguin per a la transformació del sistema elèctric.

El nou model de retribució proposat per la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) preveu una reducció global del 4,5% per al període 2020-2025 en els pagaments que reben les distribuïdores, una proposta notablement més suau que la inicial, del 7%. L’Associació d’Empreses Elèctriques (Aseme), amb 89 socis i 300.000 punts de connexió, posa l’accent en el fet que sembla que finalment s’ha reconegut que els costos d’operació i manteniment actuals s’incrementaran en les futures xarxes de la transició energètica. Com diu Oriol Xalabarder, president de l’associació, “primer s’havia de veure quins són els seus costos reals i a partir d’aquí fixar els límits retributius”. Els petits distribuïdors es mostren satisfets que en les esmenes al model retributiu “es tingui en compte la realització per part de les empreses distribuïdores de noves inversions per a la inclusió d’energies renovables i la digitalització de xarxes. S’ha donat el senyal per invertir en aquest àmbit, més que en el ferro i el coure de la xarxa”. També s’ha rebaixat l’inicialment massa elevat factor d’eficiència.

La satisfacció no ha estat completa: “No s’ha arreglat la problemàtica de la vida residual de les instal·lacions, el nou model no ajuda les empreses que en el seu moment van optar per una estratègia comptable, i ara no tenen la definició que voldrien de la vida dels actius i la retribució que en voldrien percebre.”

Hi ha un greuge clar en l’aplicació de la fórmula de càlcul dels actius amortitzats, i, mentre que les grans elèctriques tenen garantit que durant 40 anys tindran una retribució sobre inversió, no es té en compte que les petites distribuïdores tenen un criteri d’amortització més accelerat, de 20 anys. La petita elèctrica competeix amb els grans en condicions de clar desavantatge: no pot accedir a mercats financers com la borsa, a crèdits sindicats i pagarés o emetre deute. No té economies d’escala com les grans, que poden pressionar els seus proveïdors en la compra de materials. I tampoc no té els incentius fiscals de les grans, que poden rebaixar l’impost de societats fins al 12,5%.

Darrerament, s’han trobat que la seva retribució al capital ha baixat del 6,5% al 5,58%, “quan les inversions que s’havien fet eren amb perspectives de rendibilitat del 6,5%”. Com recorda Irene Bartol, secretària general d’Aseme, “la transició energètica que prefigura el Pla Integral d’Energia i Clima (PNIEC) es recolza en les renovables i l’autoconsum, i per això cal introduir la digitalització”. Xalabarder hi afegeix: “Amb la descentralització de la generació que implica l’autoconsum, el distribuïdor té una gran responsabilitat per garantir la flexibilitat, i això vol dir que, si abans havia d’invertir en ferro i coure, ara ho ha de fer en digitalització, emmagatzematge, telecontrol i la xarxa del vehicle elèctric.”

El sector de les petites distribuïdores va viure als anys noranta un accelerat procés de concentració empresarial que va comportar que, de les 500 empreses que havien operat des de feia moltes dècades, en restessin a tot l’Estat 310. “Va haver-hi una gran tensió entre les grans distribuïdores, que ara ocupen el 90% del mercat de la distribució, i les petites empreses locals, de les quals només van sobreviure les que donaven més bon servei”, explica Oriol Xalabarder. La competència pel mercat entre grans i petits ha mutat, fins al punt que, “si abans les grans el que volien era fer-te desaparèixer, ara el risc és que vinguin a fer-te una oferta”.

Un problema compartit a la UE

Definir un model retributiu que satisfaci les aspiracions de grans i petites distribuïdores és motiu de preocupació arreu de la UE. Com explica Carme Gimeno, portaveu de Geode, associació radicada a Brussel·les que aplega distribuïdores locals de 15 països, “un nombre important de països reclama canvis en el model retributiu, i posen com a exemple a seguir la Gran Bretanya, on el model incentiva la innovació i «castiga» la inversió en infraestructura pura i dura”. És un sistema en què s’obliga el distribuïdor a cercar la solució més intel·ligent, i que va en la línia del que demana la Comissió Europea, que vol retribucions que reconeguin els costos de la transició energètica. Com diu Gimeno, “cal ser visionaris i veure que el sistema del futur serà connectar-se a una generació distribuïda, un model descentralitzat en què la distribució local serà més rellevant que ara”. La retribució haurà de tenir en compte que, en un futur no gaire llunyà, recursos del sistema com ara l’autoconsum i el vehicle elèctric es desplegaran sota la direcció del distribuïdor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.