Gran angular

Garantir el futur del sistema elèctric

Les petites distribuïdores reivindiquen la seva missió estratègica en la transició energètica i reclamen que es reconegui la seva especificitat en la retribució

Les petites competeixen en condicions de clar desavantatge

La pime elèctrica, la petita dis­tribuïdora arre­lada al ter­ri­tori, ha tin­gut un indis­cu­ti­ble pro­ta­go­nisme a l’hora de garan­tir la segu­re­tat i la garan­tia del sub­mi­nis­tra­ment. Una missió que gua­nya en res­pon­sa­bi­li­tat ara que tot just enge­guem la tran­sició elèctrica, i és per això que les dis­tribuïdores dema­nen un model retri­bu­tiu amb què puguin afron­tar les inver­si­ons que s’escai­guin per a la trans­for­mació del sis­tema elèctric.

El nou model de retri­bució pro­po­sat per la Comissió Naci­o­nal de Mer­cats i Com­petència (CNMC) pre­veu una reducció glo­bal del 4,5% per al període 2020-2025 en els paga­ments que reben les dis­tribuïdores, una pro­posta nota­ble­ment més suau que la ini­cial, del 7%. L’Asso­ci­ació d’Empre­ses Elèctri­ques (Aseme), amb 89 socis i 300.000 punts de con­nexió, posa l’accent en el fet que sem­bla que final­ment s’ha reco­ne­gut que els cos­tos d’ope­ració i man­te­ni­ment actu­als s’incre­men­ta­ran en les futu­res xar­xes de la tran­sició energètica. Com diu Oriol Xala­bar­der, pre­si­dent de l’asso­ci­ació, “pri­mer s’havia de veure quins són els seus cos­tos reals i a par­tir d’aquí fixar els límits retri­bu­tius”. Els petits dis­tribuïdors es mos­tren satis­fets que en les esme­nes al model retri­bu­tiu “es tin­gui en compte la rea­lit­zació per part de les empre­ses dis­tribuïdores de noves inver­si­ons per a la inclusió d’ener­gies reno­va­bles i la digi­ta­lit­zació de xar­xes. S’ha donat el senyal per inver­tir en aquest àmbit, més que en el ferro i el coure de la xarxa”. També s’ha rebai­xat l’ini­ci­al­ment massa ele­vat fac­tor d’eficiència.

La satis­facció no ha estat com­pleta: “No s’ha arre­glat la pro­blemàtica de la vida resi­dual de les ins­tal·laci­ons, el nou model no ajuda les empre­ses que en el seu moment van optar per una estratègia comp­ta­ble, i ara no tenen la defi­nició que vol­drien de la vida dels actius i la retri­bució que en vol­drien per­ce­bre.”

Hi ha un greuge clar en l’apli­cació de la fórmula de càlcul dels actius amor­tit­zats, i, men­tre que les grans elèctri­ques tenen garan­tit que durant 40 anys tin­dran una retri­bució sobre inversió, no es té en compte que les peti­tes dis­tribuïdores tenen un cri­teri d’amor­tit­zació més acce­le­rat, de 20 anys. La petita elèctrica com­pe­teix amb els grans en con­di­ci­ons de clar des­a­van­tatge: no pot acce­dir a mer­cats finan­cers com la borsa, a crèdits sin­di­cats i pagarés o eme­tre deute. No té eco­no­mies d’escala com les grans, que poden pres­si­o­nar els seus proveïdors en la com­pra de mate­ri­als. I tam­poc no té els incen­tius fis­cals de les grans, que poden rebai­xar l’impost de soci­e­tats fins al 12,5%.

Dar­re­ra­ment, s’han tro­bat que la seva retri­bució al capi­tal ha bai­xat del 6,5% al 5,58%, “quan les inver­si­ons que s’havien fet eren amb pers­pec­ti­ves de ren­di­bi­li­tat del 6,5%”. Com recorda Irene Bar­tol, secretària gene­ral d’Aseme, “la tran­sició energètica que pre­fi­gura el Pla Inte­gral d’Ener­gia i Clima (PNIEC) es recolza en les reno­va­bles i l’auto­con­sum, i per això cal intro­duir la digi­ta­lit­zació”. Xala­bar­der hi afe­geix: “Amb la des­cen­tra­lit­zació de la gene­ració que implica l’auto­con­sum, el dis­tribuïdor té una gran res­pon­sa­bi­li­tat per garan­tir la fle­xi­bi­li­tat, i això vol dir que, si abans havia d’inver­tir en ferro i coure, ara ho ha de fer en digi­ta­lit­zació, emma­gat­ze­matge, tele­con­trol i la xarxa del vehi­cle elèctric.”

El sec­tor de les peti­tes dis­tribuïdores va viure als anys noranta un acce­le­rat procés de con­cen­tració empre­sa­rial que va com­por­tar que, de les 500 empre­ses que havien ope­rat des de feia mol­tes dècades, en res­tes­sin a tot l’Estat 310. “Va haver-hi una gran tensió entre les grans dis­tribuïdores, que ara ocu­pen el 90% del mer­cat de la dis­tri­bució, i les peti­tes empre­ses locals, de les quals només van sobre­viure les que dona­ven més bon ser­vei”, explica Oriol Xala­bar­der. La com­petència pel mer­cat entre grans i petits ha mutat, fins al punt que, “si abans les grans el que volien era fer-te des­a­parèixer, ara el risc és que vin­guin a fer-te una oferta”.

Un problema compartit a la UE

Definir un model retributiu que satisfaci les aspiracions de grans i petites distribuïdores és motiu de preocupació arreu de la UE. Com explica Carme Gimeno, portaveu de Geode, associació radicada a Brussel·les que aplega distribuïdores locals de 15 països, “un nombre important de països reclama canvis en el model retributiu, i posen com a exemple a seguir la Gran Bretanya, on el model incentiva la innovació i «castiga» la inversió en infraestructura pura i dura”. És un sistema en què s’obliga el distribuïdor a cercar la solució més intel·ligent, i que va en la línia del que demana la Comissió Europea, que vol retribucions que reconeguin els costos de la transició energètica. Com diu Gimeno, “cal ser visionaris i veure que el sistema del futur serà connectar-se a una generació distribuïda, un model descentralitzat en què la distribució local serà més rellevant que ara”. La retribució haurà de tenir en compte que, en un futur no gaire llunyà, recursos del sistema com ara l’autoconsum i el vehicle elèctric es desplegaran sota la direcció del distribuïdor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.