Opinió

Podem reduir la jornada laboral i viure millor

Les suc­ces­si­ves revo­lu­ci­ons indus­tri­als i els cor­res­po­nents aug­ments de la pro­duc­ti­vi­tat han afa­vo­rit una reducció con­ti­nu­ada de la jor­nada labo­ral. Així, el 1800 a Europa la jor­nada labo­ral podia arri­bar a les 16 hores diàries, sis dies a la set­mana. És a dir, quasi cent hores per set­mana. El 1870 la jor­nada ja s’havia reduït fins a unes 67 hores set­ma­nals. I, el 1926, Henry Ford va ser pio­ner amb la reducció d’un dia labo­ra­ble, i la set­mana va pas­sar a 40 hores set­ma­nals. Poc després, el 1930, l’eco­no­mista John May­nard Key­nes va fer la pro­fe­cia que al cap de 100 anys les millo­res tec­nològiques per­me­trien que pràcti­ca­ment ja no fes falta tre­ba­llar i va esti­mar que amb unes 15 hores set­ma­nals de tre­ball n’hi hau­ria prou.

Ara ja acu­mu­lem molts anys amb una jor­nada labo­ral d’entre 38 i 40 hores set­ma­nals, i es donen els con­di­ci­o­nants per reduir-la més. En pri­mer lloc, la tec­no­lo­gia segueix avançant i ja per­met gene­rar molt més amb menys hores de tre­ball. En segon lloc, l’ele­vat nivell d’atur hau­ria de pro­moure que la feina exis­tent es repartís millor. No té sen­tit que el 10% de la gent no tin­gui feina i d’altres no tin­guin temps de viure per l’excés de feina. I, en ter­cer lloc, tenim una emergència en matèria de sos­te­ni­bi­li­tat i cal reduir l’empremta de car­boni. Mesu­res com ara l’aug­ment del trans­port públic, la reducció del con­sum de plàstic, el reci­clatge i uti­lit­zar ener­gies ver­des poden aju­dar molt, però també cal tre­ba­llar menys. Un estudi recent de P. Fray quan­ti­fica en 12 hores per set­mana el nom­bre màxim d’hores que podem tre­ba­llar perquè el món sigui sos­te­ni­ble.

Però també hi ha fac­tors que impe­dei­xen reduir més la jor­nada labo­ral. Per una banda, hi ha una part molt impor­tant dels sala­ris que són massa bai­xos. La revo­lució indus­trial 4.0 fa que con­vis­quin per­so­nes amb sala­ris estra­tosfèrics amb sala­ris que no per­me­ten viure dig­na­ment tot i tre­ba­llar a temps com­plet. És el cas, per exem­ple, de mol­tes per­so­nes que tre­ba­llen en mis­sat­ge­ria o en el sec­tor ser­veis cobrant entre 6 i 8 euros l’hora. Aques­tes per­so­nes han de tre­ba­llar més de 60 hores set­ma­nals per arri­bar a sala­ris que els per­me­tin no estar en el llin­dar de pobresa. Per una altra banda, hi ha una part de la població amb sala­ris molt alts, però el desig il·limi­tat de con­su­mir fa que per­so­nes que podrien tre­ba­llar menys seguei­xin tre­ba­llant mol­tes hores.

En resum, tenim tots els ingre­di­ents per viure millor i fer més sos­te­ni­ble aquest pla­neta, però cal reduir la jor­nada labo­ral repar­tint millor la feina entre tots i millo­rant les retri­bu­ci­ons més bai­xes. Tot i que hem avançat en els dar­rers 200 anys, en els pro­per anys hau­rem de millo­rar molt. Com deia Abra­ham Lin­coln: “El millor del futur és que un dia arriba.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.