Les successives revolucions industrials i els corresponents augments de la productivitat han afavorit una reducció continuada de la jornada laboral. Així, el 1800 a Europa la jornada laboral podia arribar a les 16 hores diàries, sis dies a la setmana. És a dir, quasi cent hores per setmana. El 1870 la jornada ja s’havia reduït fins a unes 67 hores setmanals. I, el 1926, Henry Ford va ser pioner amb la reducció d’un dia laborable, i la setmana va passar a 40 hores setmanals. Poc després, el 1930, l’economista John Maynard Keynes va fer la profecia que al cap de 100 anys les millores tecnològiques permetrien que pràcticament ja no fes falta treballar i va estimar que amb unes 15 hores setmanals de treball n’hi hauria prou.

Ara ja acumulem molts anys amb una jornada laboral d’entre 38 i 40 hores setmanals, i es donen els condicionants per reduir-la més. En primer lloc, la tecnologia segueix avançant i ja permet generar molt més amb menys hores de treball. En segon lloc, l’elevat nivell d’atur hauria de promoure que la feina existent es repartís millor. No té sentit que el 10% de la gent no tingui feina i d’altres no tinguin temps de viure per l’excés de feina. I, en tercer lloc, tenim una emergència en matèria de sostenibilitat i cal reduir l’empremta de carboni. Mesures com ara l’augment del transport públic, la reducció del consum de plàstic, el reciclatge i utilitzar energies verdes poden ajudar molt, però també cal treballar menys. Un estudi recent de P. Fray quantifica en 12 hores per setmana el nombre màxim d’hores que podem treballar perquè el món sigui sostenible.

Però també hi ha factors que impedeixen reduir més la jornada laboral. Per una banda, hi ha una part molt important dels salaris que són massa baixos. La revolució industrial 4.0 fa que convisquin persones amb salaris estratosfèrics amb salaris que no permeten viure dignament tot i treballar a temps complet. És el cas, per exemple, de moltes persones que treballen en missatgeria o en el sector serveis cobrant entre 6 i 8 euros l’hora. Aquestes persones han de treballar més de 60 hores setmanals per arribar a salaris que els permetin no estar en el llindar de pobresa. Per una altra banda, hi ha una part de la població amb salaris molt alts, però el desig il·limitat de consumir fa que persones que podrien treballar menys segueixin treballant moltes hores.

En resum, tenim tots els ingredients per viure millor i fer més sostenible aquest planeta, però cal reduir la jornada laboral repartint millor la feina entre tots i millorant les retribucions més baixes. Tot i que hem avançat en els darrers 200 anys, en els proper anys haurem de millorar molt. Com deia Abraham Lincoln: “El millor del futur és que un dia arriba.”