Un dels principals reptes de les famílies empresàries és lluitar contra la desafecció. Atraure els familiars que no hi treballen; sobretot si són de la següent generació. Si no genera atractiu als que han de ser els seus continuadors, és difícil que continuï sent familiar. Per plantejar de forma atractiva el tractament dels reptes del que significa ser família empresària, el cinema és una bona eina, i no em refereixo a Dallas ni a Falcon Crest. Aquests són alguns dels títols –molts d’ells recents– recomanables en què la temàtica de família empresària és un element central.

El padrí (Francis Ford Coppola. 1972-1974-1990. Paramount). Protagonitzada per Marlon Brando i Al Pacino. Coneguda l’escena sobre la posició de la família respecte als afegits. Però potser el més important és el paper de la importància de la missió, la visió i els valors de la família empresària. Els papers centrals corresponen a Don Vito, el fundador, i a Michael, el continuador inesperat. No podem passar per alt Katy, la dona de Michael, provinent d’una altra cultura. També és important el paper de Tom Hanks, el conseller, i de Fredo, que treballa perquè és familiar. I, naturalment, el tema de l’ètica als negocis es pot plantejar a partir d’aquesta trilogia.

L’herència (Per Fly. 2002. Zentropa). Planteja com a tema central la llibertat de decisió del continuador, i les seves conseqüències a la vida personal i a les relacions de parella. També veurem sorpreses comptables, el paper dels empleats de confiança i dels afegits.

La nostra vida a la Borgonya (Cédric Klapisch. 2017). Planteja entre altres temes las relacions a l’empresa de germans. La fiscalitat de la successió. L’opció de venda de l’empresa. I el paper de la dona a l’empresa familiar.

Cinc germans (Ken Olin. 2007-2011. ABC). Les sorpreses comptables i familiars i les relacions entre germans són l’eix central d’aquesta llarga i una mica caramel·litzada sèrie, en què la temàtica empresarial ve a representar un 20% de la trama de les cinc temporades.

Trust (Danny Boyle 2018. FX). Quatre dels 10 episodis d’aquesta sèrie estan centrats bàsicament en els temes d’empresa familiar: el paper i estil de fundador (Donald Sutherland), la importància de tenir una estratègia de negoci i els continuadors incapaços són els principals trets.

Jaques (Jérôme Salle. 2016. Fidélité). Las relacions entre pare i fill i el paper de la mare i cònjuge són l’eix central d’aquesta pel·lícula sobre la vida de Jacques Cousteau i el negoci que és el vaixell Odyssee i la producció de programes televisius. També podríem parlar del final d’un model de negoci.

The wizard of lies (Barry Levinson. 2017. HBO). Robert de Niro interpreta el paper de Bernie Madoff, l’estafador piramidal. L’ètica, els enganys i les relacions entre els fills i el pare són alguns dels temes que ens apareixen a aquesta pel·lícula sobre un negoci familiar real.

El fundador (John Lee. 2016. FilmNation). La història real de Ray Kroc i McDonald’s se centra en la importància de l’esperit emprenedor. Potser cal destacar com el pes de la tradició pot frenar el creixement del negoci.

Els arxius del Pentàgon (Steven Spielberg. 2017. Century Fox). Meryl Streep i Tom Hanks protagonitzen aquesta pel·lícula en què destacaria la importància de la missió a l’empresa familiar i el canviant paper de la dona al món empresarial.

Coco (Lee Unkrich. 2017. Walt Disney). En aquesta pel·lícula de dibuixos animats el tema central és la importància de la història de l’empresa familiar i del pes de la tradició. Permet tractar el tema de la família com a sistema social.

Succession (Jesse Armstrong. 2018. HBO). Els plans dels continuadors amb el predecessor a l’UVI, el consell d’administració i les capitulacions matrimonials són alguns dels temes que sorgeixen als diàlegs, a vegades d’humor negre, d’aquesta sèrie.

Són moltes altres les pel·lícules en què la temàtica de família empresària es troba de forma més tangencial, però tenen escenes memorables. Billions, Tens un e-mail, El rei lleó, Matar el pare i Negocis de família, entre d’altres. Plantejar veure-les en la tranquil·litat del sofà, pensar de forma individual sobre els seu contingut amb un full guia i després comentar en família els temes que han sortit i les opinions respecte a això és una forma amigable d’acostar la temàtica. Potser convé comprar crispetes i dir a la família: “Anem al cinema?”