En la campanya electoral de les eleccions espanyoles que avui se celebren, l’economia ha tret el cap tímidament perquè la qüestió catalana ha dominat l’agenda i el debat. I quan ho ha fet, els candidats polítics han parlat obertament i sense rubor de “crisi” per descriure l’escenari al qual ens veiem abocats. I com que la suposada “crisi” no ha tingut qui la desmenteixi -potser perquè és massa recent la recessió del 2008, que des del govern espanyol es va negar fins que era més que evident- aquesta ha adquirit carta de naturalesa i ja és un fet, si més no, mental, la qual cosa no és menor perquè acaba erosionant la confiança de les famílies i les empreses i afecta l’economia. Això és, en part, el que està passant. Perquè s’ha detectat un alentiment del consum domèstic i un repunt de l’estalvi, el que es podria interpretar, en part, com una reacció de les llars a allò que ha de venir. De tal manera que podríem estar al davant d’un nou cas de profecia autocomplerta.

Dit això, el més greu és que ni les dades que tenim en aquests moments, ni les previsions dels gabinets econòmics que s’encarreguen d’analitzar la conjuntura apunten cap a aquesta direcció. És a dir que la crisi, ni hi és ni se l’espera. Almenys amb les dades actuals. Seria més correcte dir que la fase de creixement ha entrat en un període d’alentiment. Creixem però menys. Com sempre passa, però, treure a passejar el fantasma de la crisi té molts impulsors i una audiència receptiva.

Vol dir això que no ens hem d’amoïnar? No. Les incerteses mundials són moltes i a diferència del que passava abans, que a alguns països els anava bé i a altres, malament, ara, el planeta va amb el peu compassat i el deteriorament és generalitzat. I això té riscos afegits. A més, una part important de la població de casa nostra té la sensació ben fonamentada que la recuperació li ha passat de llarg i se sent fràgil. Un alentiment de l’economia, també alenteix la creació d’ocupació i la recuperació de les rendes. Per tant, per a alguns pot ploure sobre mullat.

Ara bé, aquesta reflexió seria injusta si no acabés amb un missatge d’optimisme. Les bases del creixement són ben sòlides i no hi ha bombolles que ens hagin de preocupar més del compte. Tenim aspectes que hem de millorar (la inversió en innovació, per exemple), però també molts arguments per no caure en el derrotisme.