La biorobòtica vol els ginys al nostre servei
Paolo Dario s’endinsa en l’estudi de l’essència del moviment dels éssers vius per aplicar-la als robots del futur
El professor Paolo Dario és contundent: “El punt fonamental és fer màquines que siguin útils i acceptables per a les persones, que facin allò que volem, perquè allò que nosaltres necessitem són servents.” La robòtica, diu, “s’està preparant per ser imprescindible. Ja ho és en l’àmbit industrial i ho comença a ser en el de la medicina –cirurgia i rehabilitació–, l’aeronàutica espacial i el mar”. Assenyala que molts robots –petits electrodomèstics–, s’han guanyat un lloc a les nostres llars i la importància que estan adquirint és tan gran que fins i tot la prestigiosa revista The Economist va dedicar un obituari al robot Opportunity de la NASA quan va deixar de funcionar, després de farcir-nos d’informació sobre la superfície de Mart.
Dario, professor de robòtica biomèdica a la Scuola Superiore Sant’Anna de Pisa (Itàlia), ha estat el conferenciant convidat de la cinquena edició de la Nit de la Robòtica, celebrada a Barcelona el 24 d’octubre passat i organitzada per la Comissió d’Indústria 4.0, formada per membres dels col·legis catalans d’Enginyers Industrials, d’Enginyers Agrònoms, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyeria Informàtica i de l’Associació d’Enginyers de Telecomunicació.
El sector de la robòtica és un dels més estratègics de la indústria catalana, amb gairebé un centenar d’empreses, i ocupa una posició de lideratge a l’Estat espanyol, situat en desena posició mundial, amb 30.900 robots industrials instal·lats, la meitat dels quals en el sector de l’automoció. Però precisament pel fet que poden arribar a suplir els humans en l’àmbit laboral, els robots comencen a fer por. Per Dario, aquesta percepció és del tot incorrecta. “Hauríem de tenir més por del telèfon que portem a la butxaca que dels robots. Per què? Doncs perquè els robots els fabriquem nosaltres, els europeus, mentre que els telèfons simplement els comprem ja fets.”
Gran oportunitat.
El progrés de la robòtica en l’última dècada ha estat espectacular, incorporant innovacions que han sorgit en altres àmbits industrials dotats d’inversions molt més elevades per a les seves investigacions. Els sensors, les bateries de liti, la impressió 3D i els nous materials, sorgits sobretot en l’entorn del sector de l’automoció, han beneficiat també la robòtica.
Les persones, primer.
El professor Dario, guanyador del premi Joseph Engelberger, considerat el Premi Nobel de la Robòtica, imagina un futur que serà completat pels seus alumnes, perquè el seu somni és “construir catedrals”. A través de la biorobòtica, la robòtica bioinspirada i la bioaplicada, Dario mira d’entendre el funcionament dels éssers vius i de traduir aquest coneixement per incorporar-lo als robots. “Entendre com es mou un gat, com salta, els moviments d’una ballarina, entendre l’essència del moviment, més que no pas fascinar-se per la intel·ligència, perquè aquesta ja la posem les persones. Aquest és un dels meus dos somnis. L’altre és estudiar el comportament del majordom, del que en anglès s’anomena butler, un personatge intel·ligent, gairebé perfecte, que entén què necessites i s’avança, gens intrusiu però prou intel·ligent per servir de manera excel·lent.” És el que ha començat a investigar. “Jo no ho veuré acabat, però ja ho continuaran altres, com les catedrals.”
Tot, però, ha d’estar dirigit per les persones. “Pensar el contrari és estar bojos. Hem de construir robots útils, no perillosos. Per tant, hem de ser intel·ligents i responsables en la nostra tria. Els robots els sabem fer i hem de fer-los sense por, dissenyar-los per poder-los controlar i tenir-los al nostre servei.” Allò que hem de témer són les grans tecnològiques, perquè, assegura: “Són com cavalls de Troia que hem deixat entrar a casa nostra.”
Facturacions milionàries
L’enginyeria robòtica està creuant la línia de la ciència-ficció per passar a l’aplicació. Si el 2018, les vendes de robots en l’àmbit mundial van superar les 422.000 unitats, ja es parla que d’aquí a vint anys la xifra podria superar els 100 milions i assolir els 3 trilions d’euros anuals de facturació. “Europa està en una posició de lideratge tant en la innovació com en la fabricació de robots”, recordava Pere Homs, president del Grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0, durant la inauguració de la Nit de la Robòtica d’enguany. Homs va oferir una altra xifra: el preu dels robots se situarà, l’any 2035, entre els 20.000 i 30.000 euros per unitat, un cost similar al d’un cotxe de gamma mitjana actual. Per tant, serà un sector que caldrà tenir molt en compte.