Mentre el Parlament viu sota la censura prèvia del seu ordre del dia per les impugnacions del govern espanyol al Tribunal Constitucional en afers com ara la monarquia i el dret a decidir, l’Assemblea de Madrid va poder debatre i aprovar dijous al vespre una proposició no de llei de Vox –amb el vot del PP i Ciutadans– instant a “la il·legalització immediata dels partits separatistes” i a la inclusió dels CDR en la llista de grups terroristes de la UE. Tot i l’evidència que aquests punts escapen de la sobirania del parlament de Vallecas, el Consell de Ministres no es va reunir fins ahir i no va fer res per censurar prèviament el debat, com sí que ha fet al Parlament, sinó que serà a partir d’ara que estudiarà si hi ha base legal per dur el text de Vox al Constitucional. La Moncloa, però, nega que incorri en cap tipus de discriminació entre un Parlament prèviament censurat i una Assemblea de Madrid que almenys pot celebrar els debats i les votacions. “El tracte és el mateix”, va defensar ahir la ministra d’Educació i portaveu, Isabel Celaá.

La Moncloa va descobrir ahir que la seva doctrina de censurar prèviament el Parlament –als anys vuitanta i noranta es votaven textos sobre l’autodeterminació que eren declaratius sense ser impugnats– tindrà la contraindicació d’haver de perseguir els ordres del dia de les 16 cambres autonòmiques restants si no vol aparèixer com un àrbitre parcial. El dia que el focus mirava a Madrid –pel text inconstitucional i pel fet que Vox arrossegués el PP i Cs a les seves tesis dos dies abans del 10-N–, l’últim Consell de Ministres abans de la votació, però, va fer més impugnacions al Parlament: recorre al TC la moció presentada per la CUP el 29 d’octubre sobre autodeterminació. “Torna a incidir en la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació, declarat inconstitucional i nul per les sentències del TC”, va advertir la portaveu. A més, es porta al TC la sol·licitud de reconsideració feta pels grups de Cs, el PSC i el PP el 5 de novembre perquè no es tramités. Celaá apunta directament el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa perquè “tenien ple coneixement que estaven incomplint resolucions del TC”. Segons l’executiu, hi ha una “clara intenció” de “continuar amb el procés independentista”. Segons la portaveu, no hi ha risc que la nova via de portar qualsevol text declaratiu al TC col·lapsi el tribunal, que té pendent resoldre els recursos a lleis com ara la d’educació catalana (des del 2009), la de l’avortament (des del 2010) i la llei mordassa (des del 2015): “No considerem que això esgoti la capacitat del TC, es corresponen sempre amb sentències que ja ha emès el TC.”

Si amb Madrid la intenció és tenir un informe del Consell d’Estat i llavors portar la votació al TC, es dona la circumstància que el Parlament d’Extremadura va aprovar aplicar el 155 a Catalunya al gener –amb el vot del PSOE– i no ha patit cap recurs.