Queden poques persones a Itàlia que puguin exemplificar tan bé la dignitat i la resistència d’allò humà davant el mal absolut del nazisme com Liliana Segre. Va sobreviure al camp d’extermini nazi d’Auschwitz, on el règim feixista la va deportar quan era una nena. Ha dedicat la vida a fer de testimoni perquè aquell horror no es pugui repetir. Fa temps que avisa que al país hi ha un clima de racisme i d’odi cap a les minories que li recorda massa el que es respirava poc abans que s’instaurés el règim mussolinià. Ella que ho ha viscut, alerta del perill real del ressorgiment del feixisme. I explica que la democràcia no desapareix d’un dia per l’altre, sinó que ho fa lentament, davant la indiferència general. Hi veu moltes semblances amb l’actualitat.

Des del 1990, Segre fa xerrades als joves perquè coneguin de primera mà què ha comportat per a la humanitat permetre que naixessin el feixisme i el nazisme. El 19 de gener del 2018, el president de la República la va nomenar senadora vitalícia per la seva tasca divulgativa. I des del Senat, ha estat qui ha fet els discursos més lúcids i demolidors contra Matteo Salvini. Ella, que era d’una família laica, no va saber que era d’origen jueu fins que el feixisme va dur a la pràctica les lleis racials i la van expulsar d’escola per aquest motiu. Els feixistes van començar retallant drets a minories com ara jueus i gitanos, assenyalant-los, i van acabar deportant-los a camps d’extermini nazis on la majoria van ser assassinats.

Quan Salvini va proposar fer un cens de gitanos per veure quants se’n podrien expulsar del país, Segre va ser qui va tenir el valor de parlar més clar. Des del Senat, va recordar que iniciatives semblants van fer que ella dugués un número tatuat al braç, el 75190. Va explicar que com a supervivent de l’Holocaust tenia l’obligació moral de parlar en nom de tots els gitanos que no havien pogut tornar dels camps d’extermini i va exigir als polítics responsabilitat i memòria. Ben aviat, és clar, es va guanyar les antipaties dels seguidors de Salvini i d’ell mateix. Els missatges d’odi a les xarxes van començar a créixer. Només cal fer una cerca a Twitter o a Facebook i apareixen un munt de comentaris infames, insults i fotomuntatges de la senadora dins d’un forn. Segons la família, Segre rep una mitjana de 200 atacs al dia a les xarxes. Ara, els insults han arribat a amenaces de mort i la prefectura de Milà, on viu, ha considerat necessari fins i tot assignar-li una escorta.

Que una dona que ha sobreviscut als camps d’extermini nazis hagi de començar a dur protecció policial als 89 anys perquè rep atacs antisemites és un indicatiu ben trist de la situació del país. Salvini ha volgut minimitzar-ho dient que ell també rep amenaces. Una de les moltes diferències és que Segre les rep d’aquells a qui Salvini esperona. Fa poc, Segre ha presentat al Senat una moció per fer una comissió extraordinària per combatre el racisme i l’odi creixent a les minories. Es va aprovar, però totes les forces de dretes, des del partit de Berlusconi als postfeixistes i la Lliga van abstenir-se. A ells, Segre els respon: “No és acceptable romandre indiferents davant l’odi. I us ho dic jo, que l’odi el duc tatuat al braç.”