Feia més de dues dècades que Washington no vivia un esdeveniment així. L’expectació era enorme: la Cambra de Representants obria les portes a la investigació pel procés de destitució (impeachment) del president Donald Trump, un fet que no es veia des del procés contra Bill Clinton. I, per a sorpresa de tothom, ho va fer amb la revelació de nova informació que dona encara més proves de la pressió de Trump sobre Ucraïna, amb un xantatge que es basava en ajuda militar a canvi d’investigar una trama corrupta inexistent de l’exvicepresident i rival polític Joe Biden.

La nova informació va proporcionar-la l’actual ambaixador dels Estats Units a Kíev, William Taylor, que en el testimoni a porta tancada davant el mateix comitè ja va deixar totes les pistes per demostrar que hi va haver quid pro quo, va afegir un capítol més a la llista, i va fer-ho a la vista de tothom, amb totes les televisions i ràdios del país transmetent en directe el moment.

La novetat, una trucada fins ara desconeguda entre Trump i l’ambaixador dels Estats Units davant la Unió Europea (UE), Gordon Sondland, l’endemà de la cèlebre comunicació amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski que va desfermar tot l’escàndol.

Taylor va explicar que un dels seus ajudants va sentir com Trump, a l’altra banda de l’aparell, parlava de “les investigacions” i de com havien “de tirar-se endavant de manera ràpida”. L’ajudant va preguntar a Sondland sobre la trucada amb el president i l’opinió sobre Ucraïna, i la resposta va deixar tothom de pedra: el mandatari “es preocupa més per les investigacions de Biden [que per Ucraïna]”, unes investigacions que rebien la “pressió” de l’advocat de Trump i figura cada vegada més cabdal de la trama, Rudy Giuliani.

Tot i que en cap moment es van utilitzar els termes quid pro quo, queda clar que la pressió, que constantment nega la Casa Blanca, va existir. Sondland, per cert, declararà davant el mateix comitè dimecres vinent, també en una sessió de portes obertes.

En la mateixa sessió inicial dels testimonis del procés d’impeachment també hi va participar el màxim responsable de la política per a Ucraïna del Departament d’Estat, George Kent, que va reafirmar la preocupació de Taylor per l’existència de dos canals en la política cap al país europeu: “Un de normal i un altre d’altament irregular”, comandat en part per Giuliani.

“Cada vegada era més conscient de l’esforç de Giuliani i altres en una campanya per embrutar diplomàtics a l’ambaixada a Kíev”, va dir. Les paraules “preocupació”, “alarma” i “sorpresa” eren una constant de les declaracions dels dos funcionaris.

L’obertura de les sessions a les televisions, com era d’esperar, es va convertir en un xou pensat per a l’espectador i per modificar l’opinió pública. Els congressistes, extremament dividits en la posició sobre el procés d’impeachment, només tenen un objectiu: fer que els nord-americans estiguin a favor de les seves tesis.

Els demòcrates cada vegada estan més satisfets de la informació que surt de la investigació, que afegeix trames d’extorsió del president cap a un govern estranger per al benefici propi. Pel congressista Adam Schiff, que lidera els interrogatoris, el que està en joc amb tot aquest procés va més enllà de Trump: és el futur de la república nord-americana. “La resposta afectarà no només el futur d’aquesta presidència, sinó el futur de la presidència en si, quina conducta o mala conducta hem d’esperar del comandant en cap”, va dir.