L’Anna, que fa quatre anys que fa de voluntària per la llengua, explicava ahir a les portes del Teatre Nacional (TNC), tot esperant un grup d’amigues també voluntàries, que la seva darrera parella lingüística és una noia de Jaén casada amb un italià que viu a Badalona. “Quedem un dia a la setmana i xerrem; quan arribem a les vint setmanes la faran canviar de parella més que res perquè no s’acostumi només al meu registre”, deia. “Per què, si no, per la teva llengua has de fer un esforç i un voluntariat?”, deia. Com ella, centenars de persones que estimen la llengua fan de voluntàries per donar un cop de mà a gent que arriba a casa nostra i vol aprendre el català. Les parelles lingüístiques són un dels pilars del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), un ens que ahir va celebrar els seus 30 anys de vida. Arran d’aquest aniversari, l’Anna i desenes de voluntaris i voluntàries més, juntament amb persones que aprenen el català amb parelles lingüístiques i alumnes i professors que fan cursos al CPNL, es van trobar en un acte a la Sala Tallers del TNC, que van presidir la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i la presidenta del Consorci i directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. Conduït per Emma Vilarasau i Quimet Pla, a l’acte van actuar, entre d’altres, la cantant Lídia Pujol i Halldor Mar, el cantautor islandès de Katalonski.

“La llengua és l’ànima del país –va dir Vilallonga–, un vehicle de comunicació i de cohesió social”, i va recordar que aquest ens, que tanta feina ha fet en 30 anys per apropar el català als nouvinguts i ensenyar bé el català a la gent que no el sabia prou, avui “és més necessari que mai” pels constants atacs que rep la llengua i “els intents de menystenir-la”. La consellera va recordar que al món hi ha mes de 7.000 llengües i que el català és una de les cent més parlades, avui amb més de 10 milions de persones. “És la 14a llengua més parlada d’Europa i la 22a més traduïda del món.” Alguna cosa hi tindrà a veure el Consorci, que en aquests 30 anys ha ensenyat català a 1.900.000 persones, que han passat per 83.565 cursos, ha format 137.000 parelles lingüístiques i ha participat en l’extensió territorial de programes per a empreses i entitats. “Sense el Consorci el país seria diferent”–va dir Ester Franquesa, que va voler reconèixer l’esforç “ingent, quotidià i constant de cercar condicions favorables a la llengua per obrir espais on sigui més fàcilment usada i apresa.”

Creat el 1989 per la Generalitat, 19 ajuntaments i la Diputació de Girona, el Consorci per a la Normalització Lingüística està format actualment per la Generalitat i 135 administracions públiques, entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions. El 2018 es van fer 3.700 cursos i hi van passar més de 80.000 alumnes. Alguns d’ells, de moltes i diferents procedències, van pujar dalt de l’escenari de la Sala Tallers a explicar els seus motius per aprendre el català: pels seus fills ja catalans, per poder anar a les reunions de l’AMPA, per treballar, per estar amb els amics, per correspondre a un país que els ha acollit... A tots ja se’ls ha encomanat l’amor per la llengua.